El Congrés de Cultura Catalana a la UCE

IMG-20160817-WA0003

El 17 d’agost s’inaugurava la XLVIII Universitat Catalana d’Estiu. A la tarda celebràvem una taula rodona en motiu dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana, amb el títol de “Repensar els Països Catalans”. Els ponents vam ser Marta Rovira (presidenta de la Fundació CCC), Joan Becat (Institut d’Estudis Catalans), Víctor Labrado (escriptor), Sebastià Serra (Universitat de les Illes Balears) i Jordi Casassas (president de l’UCE).

El Congrés de Cultura Catalana fou un dels esdeveniments més reexits pel que fa a la història dels Països Catalans. Durant dos anys es ferem 17.000 viatges que posaren en contacte persones compromeses del Principat, de les Illes Balears, del País Valencià, del Rosselló, de la Franja de Ponent i de l’Alguer.

Avui, però, els Països Cat...

Continuar llegint

Una cultura al món

Publicat al Cercle de Cultura 09/08/2016

A finals d’aquest 2016, concretament el 8 de desembre, farà 40 anys que es va inaugurar a Barcelona el Congrés de Cultura Catalana, que ja havia estat presentat a l’abril a València, al juny a Perpinyà i a Palma de Mallorca, i al novembre a Andorra. La dimensió amplíssima del Congrés fou un fet inèdit i encara no repetit en la història dels Països Catalans. Més de 12.000 persones inscrites i 1.500 entitats implicades en un procés de debat sobre com havia de ser la societat i la cultura catalana que sortia de la llarga repressió franquista.

Aquell Congrés va posar en relació el món acadèmic amb la societat civil i moltes persones que aleshores, essent molt joves, estaven totalment implicats en la recuperació de les llibertats nacion...

Continuar llegint

Les nostres memòries

IMG_3232

Com sempre, un debat en porta un altre. O més ben dit, una lectura dels fets en conté un altra. Enmig de la polèmica per l’exposició prevista d’una estàtua (decapitada) de Franco, apareix una altra discussió referida a l’indret: el Born.

Sobre l’exposició de la figura de Franco, estic més aviat d’acord amb el plantejament que ha exposat Joan Tardà en el seu article L’estruç, sobre la necessitat de posar l’accent en la necessària reparació de les víctimes. Mentre no hi hagi una condemna institucional de la dictadura franquista, tots els símbols franquistes que apareguin en un marc institucional resulten inadequats, perquè la seva interpretació no queda emparada per un relat oficial que superi el dolor que prové d’aquest passat conflictiu.

Malgrat això, cal ...

Continuar llegint