Entre els Països Catalans i la independència de Catalunya

eines26-portada

La Fundació Irla ha dedicat el darrer número de la revista Eines (26) a la qüestió dels Països Catalans. Hi trobareu un article meu parlant sobre com el projecte independentista al Principat pot afectar el projecte dels Països Catalans, si és que n’hi ha. Per mi la idea dels Països Catalans no és cosa del passat, sinó que representa precisament un projecte força novedós en el nacionalisme. Crec que ha estat l’independentisme qui precisament s’ha apropiat aquesta idea com un projecte possible algun dia. I per això no ha de ser estrany que en el moment en què l’independentisme català ha esdevingut hegemònic al Principat, això provoqui canvis en la resta dels territoris o almenys faci possible imaginar certes coses que fins ara semblaven abocades al fracàs.

En tot c...

Continuar llegint

Les dones que viuen al carrer són les que estan pitjor

Fa temps que ho sabem, això. Les dones arriben en una proporció molt més baixa (10%) a viure al carrer, perquè abans han passat per tots els estadis anteriors d’ajuda social i de suport familiar. Per això les dones que es troben en situació de carrer acostumen a estar molt pitjor, en proporció, que els homes. En les dones s’accentua la sensació de fracàs vital, de forat negre d’on costa molt sortit. És estrany que una dona es quedi sense xarxa, però quan això passa, el resultat és terrible. Des del 2015 disposem d’una diagnosi molt ben feta per Albert Sales, per encàrrec de la XAPSLL, sobre el sensellarisme femení a Barcelona.

Arrel d’aquest estudi la XAPSLL va decidir impulsar un grup de treball sobre la situació de les dones al carrer, que ha derivat amb bon crite...

Continuar llegint

Trencar el silenci per donar espai a la memòria

Del bloc de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

cxvr8mkwgaefhdyA la presó Model s’han reunit un centenar de persones, en un acte organitzat per Òmnium, per retre homenatge a les persones que han estat víctimes del Franquisme. Empresonades, executades, perseguides per expressar-se amb llibertat o per no obeir el deure de silenci que va imposar la dictadura. La Fundació Congrés de Cultura Catalana hi ha volgut ser present, perquè el Congrés va ser un espai per trencar aquell silenci.

Aquest ritual del record ens ha emocionat i ens ha fet sentir la injustícia que encara recau sobre les víctimes no reparades de la dictadura...

Continuar llegint