La processó de Verges

#terradescudella

Tan comentada i tan desconeguda. El més singular de la processó de Verges de Dijous Sant és la dansa de la mort, els cinc esquelets que ballen anunciant que ningú no se n’escapa. “Nemini parco”, és a dir, la mort no perdona a ningú. Ningú no se n’escapa.

La dansa de la mort és la part més singular de la processó de Verges. La llàstima és que només se’n conegui aquesta part. La imatge s’ha popularitzat. Els carrers de Verges s’omplen hores abans per veure passar el quintet vestit d’esquelets. Dues hores abans, em van dir l’any passat, quan vaig preguntar-ho. Dues hores d’espera!

Però quan vaig buscar informació al web de l’Ajuntament de Verges vaig tenir una sorpresa: precisament dues hores abans de la processó que desfila pels carrers medie...

Continuar llegint

La paradoxa de la masculinitat al segle XXI

Ja fa uns quants anys, el 1999, des de l’extingit Programa de Coeducació de l’Institut de Ciències de l’Educació, vam participar en un projecte europeu de recerca sobre “les masculinitats en l’adolescència”, el Projecte ARIANNE amb Xavier Rambla i Amparo Tomé. El projecte es plantejava analitzar com influïen les pautes de gènere en els nois a l’hora de conformar els seus valors i les seves expectatives educatives en l’adolescència. Aleshores ja vam observar que hi havia una diferència molt gran entre els nois i les noies, especialment en els estrats socials més baixos a l’hora de construir les seves expectatives educatives. Podríem resumir-ho en el fet que ells estaven més orientats al treball, i elles, més orientades a l’estudi (resumint molt).

També vam p...

Continuar llegint

Gaudir la poesia. Com elles

Resultat d'imatges de com elles llibre

Mireia Vidal-Conte (ed.), Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX. Lleonard Muntaner, 2017

Si es pogués substituir una tesi doctoral per una antologia de textos ben escollits, caldria donar el doctorat a la Mireia Vidal-Conte. (Això seria en un país ideal (potser la República del futur?) on la creació de coneixement no s’hagués de mesurar amb els fòrceps de la burocràcia, sinó amb la revisió subjectiva de qui ha llegit prou per atorgar un judici de valor qualificat.) Algú pot pensar que és fàcil fer una tria de textos poètics d’altíssima qualitat que abastin tot el segle XX i que, a més a més, no formin part dels circuits habituals de lectura, fins i tot entre els experts, perquè les autores en són dones. No és gens fàcil...

Continuar llegint