En aquest confessionari públic que és el medi universal internet us confessaré que sovint, davant d’alguns titulars de premsa, els sociòlegs cometem pecat de supèrbia. Davant la banalitat i el poc contingut d’alguns d’aquests titulars, sentim que el nostre esperit crític i la nostra capacitat d’anàlisi hagués resolt molt millor el fet noticiable.
Però pensat fredament, el periodisme és tant rigorós com qualsevol altre dels oficis que s’ocupen d’indagar sobre el que succeeix al nostra voltant. El que de veritat succeeix, és clar, és que les nostres perspectives i els nostres objectius són, senzillament, diferents. Tant en un ofici com en l’altre, és fonamental posar-hi la passió i les ganes de fer la feina ben feta. En el món de la sociologia també hi ha molts estudis prescindibles. I si hem de dir tota la veritat, també hi ha estudis amb bons titulars i poca anàlisi. O bé estudis amb molta anàlisi sense cap conclusió clara: és a dir, sense un bon titular.
Per què parlo d’això avui? Doncs perquè vull reivindicar el bon periodisme. Aquell que no s’ocupa només de sortir a buscar la notícia de rutina, sinó que la construeix de cap a peus. El periodisme d’investigació, com s’ha dit sempre, que consisteix a explorar un tema fins que la notícia emergeix amb totes les seves conseqüències. És a dir, amb tot allò que la informació banal del dia a dia no ens deixa veure; o amb tot allò que simplement el comú dels mortals no podem descobrir perquè ni tenim el temps ni disposem de les eines per aconseguir la informació.
La tasca fonamental del periodisme és construir un espai d’informació perquè donar més poder als ciutadans. La transparència és això: la transformació de la informació en poder per als ciutadans.
Penso en tot això quan llegeixo aquells titulars que reprodueixen algunes declaracions de polítics sense anar més a fons, sense contrastar-les amb allò que fan en la seva gestió política. Com les que fa periòdicament Xavier García Albiol, alcalde de Badalona. Ara fa pocs dies ha tornat a dir que limitarà les ajudes que reben certs col·lectius ètnics (em sembla que el PP reivindica la “convivència” al Parlament, oi?). Tanmateix, encara no sabem del cert quines polítiques ha aplicat aquest alcalde durant els anys transcorreguts del seu mandat. Ni coneixem com encaixen aquests declaracions que fa de tant en tant amb les lleis vigents. Un alcalde pot decidir treure els ajuts a unes determinades persones per motius ètnics? Si no és així, aquest alcalde ha trobat alguna via legal que li permeti fer-ho? O potser simplement no fa el que diu i en realitat ha reduït les ajudes socials a tots els badalonins?
Com ho podem saber? Si tinguéssim un bon reportatge sobre la qüestió, seríem ciutadans ben informats que no es deixen entabanar per proclames fàtues. Podríem distingir més fàcilment entre el discurs i la pràctica política, seríem més crítics amb el que es diu o es fa, i tindríem més poder per decidir si ens convé tenir un alcalde o un altre.