A mesura que passen els anys més i més investigadors prenen com objecte d’estudi la diversitat lingüística. En contra d’un dels mites més estès sobre les llengües, no hi ha gairebé cap Estat al món que sigui monolingüe. Algun dia m’agradaria poder-ho que es pogués explicar a través d’un mitjà tan divulgatiu com la televisió. Ho vaig intentar amb un projecte que tenia format de sèrie televisiva. Però la crisi i els seus efectes en el sector audiovisual han fet que aquest projecte estigui guardat a la nevera de les idees.
Avui diversos amics del Facebook difonien un mapa de les llengües parlades als Estats Units, concretament la llengua més parlada a cadascun dels Estat després de l’anglès i l’espanyol. Els Estats Units d’Amèrica són un paradigma de com la ideologia estatal acaba imposant una visió de la realitat que amaga altres realitats. Un país que s’autodefineix com una nació d’immigrants ha acabat postulant-se com una nació angloparlant. En realitat, als EUA s’hi parlen moltes llengües. I s’hi parlaven molt més, fins que a començaments del segle XX s’obliga a les escoles a ensenyar només en anglès. La llengua predominant, l’alemany, és prohibida com a llengua d’ensenyament en alguns Estats. I progressivament l’anglès s’imposa com la llengua nacional, fins al punt d’oblidar que es parla espanyol des dels primers colons al sud dels Estats Units o francès a Nova Orleans. Les llengües indígenes són les que han quedat més mal parades.
The German-language press disappeared, the Lutheran Church switched to holding services in English and countless Germans Anglicized their names. Assimilation was forced upon them and it was succesful in the sense that, after 1918, the Germans were barely recognizable as a community (Paul Scheffer, Immigrant nations. Polity Press, Cambridge, 2011).
La cinematografia nord-americana, que ha servit de gran eina de divulgació de la història del país, només escassament ha fet visible aquesta diversitat lingüística. Els italoparlants (El Padrí i altres pel·lícules) i els sinoparlants (Chinatown i altres pel·lícules) són els que més hi han aparegut. Però només recentment s’ha tractat amb normalitat el fet que hi haguessin parlants d’alemany, a Django Unchained.
El mapa de les llengües és de Ben Blatt i està publicat al digital Slate (www.slate.com) i podeu trobar el mapa aquí.