Aquesta setmana es compleixen 10 anys de la celebració del Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració (MHI Congress), organitzat per l’IEMed I que va tenir lloc al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Malgrat que el Fòrum ha passat a la història com un esdeveniment maleït per l’opinió pública (amb raons fonamentades en part), alguns dels congressos i activitat que hi van tenir lloc van tenir una qualitat que ha quedat totalment diluïda en el magma programàtic que va ser el mateix Fòrum i el màrqueting que intentava impulsar-lo internacionalment. Malgrat tot, hi va haver alguns esdeveniments internacionals de molta qualitat. Per exemple, el Festival Mundial de la Joventut.
El Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració es va realitzar entre els dies 2 i 5 de setembre de 2004, i va comptar amb la participació de les organitzacions següents: Banc Mundial, OCDE, OIT, OIM, UNFPA, ACNUR, ACNUDH, UNESCO i Creu Roja Internacional. Hi van participar 269 ponents de 64 països, i va tenir 1.886 inscrits. Amb aquesta amplíssima participació, el Congrés va oferir un repàs a totes les qüestions que afecten les migracions.
A partir de cinc itineraris (actors, economia i desenvolupament, integració, regulació i gestió, temes emergents i efectes no desitjats) es van tractar totes aquelles qüestions que afecten les migracions en un món global. Des de les qüestions econòmiques com els drets laborals dels immigrants, les remeses i el codesenvolupament; els temes relacionats amb les fronteres, com els problemes de les ciutats-frontera, el tràfic i la trata de persones; el repte de la diversitat cultural, el multilingüisme i la integració de les persones en l’àmbit local, la memòria com a eina de cohesió, etc.; les qüestions relacionades amb el racisme, l’etiquetatge, els mitjans de comunicació… El paper dels actors (governs, organitzacions internacionals, entitats…) en la gestió de les migracions… El Congrés va fer un repàs molt exhaustiu de tot allò que al segle XXI comporten les migracions a escala planetària.
Tots aquests continguts van ser recollits en un llibre editat en català (Noves idees per gestionar les migracions) i en anglès (Rethinking migration policies). Els conceptes, les aportacions, les grans qüestions tractades, encara són vigents. Com ho són encara les conclusions del Congrés:
L’ONU i altres organitzacions internacionals han de promoure el respecte a un conjunt de normes i principis que conformin un marc multilateral per a la gestió de la immigració. Només així, segons les conclusions del congrés «Moviments humans i immigració», es podrà garantir que la mobilitat humana contribueixi a un món més just. Organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània i el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, el congrés MHI ha analitzat des del passat 2 de setembre com convertir les migracions, considerades en molts aspectes una font de tensió i de conflicte, en una força positiva de pau, prosperitat i millor comprensió entre països i cultures. En les conclusions del congrés presentades avui es posen de manifest diversos aspectes relacionats amb el fenomen de les migracions: Fenomen creixent la globalització, la divisió cada cop més àmplia entre països rics i pobres, el canvi demogràfic mundial amb països molt envellits i d’altres amb poblacions molt joves i l’escalada de conflictes, obren la perspectiva d’un continu creixement dels moviments humans. Noves realitats de la immigració. La feminització de la immigració, l’aparició de múltiples identitats nacionals i culturals i la ràpida adaptació de la immigració a un món d’empreses supranacionals revelen la incapacitat de gestió de les migracions que es du a terme actualment. Enriquiment de les societats. Les migracions contribueixen a l’enriquiment cultural, polític i econòmic, no tant sols dels països i les societats d’acollida sinó també dels d’origen. En aquest sentit, s’assenyala que les remeses que s’envien als països d’origen poden tenir un impacte significatiu en la reducció global de la pobresa, mentre els immigrants poden contribuir a canvis socials i polítics als seus països d’origen. El repte de la integració social. Es recalca la necessitat de construir infrastructures socials i institucions polítiques que promoguin la no-discriminació i assegurin la participació i la integració social dels immigrants. Al mateix temps, s’adverteix que cal corregir la imatge negativa dels immigrants per evitar possibles conflictes socials. Noves polítiques per als moviments humans. El document de conclusions del congrés MHI recomana que els processos de negociació de polítiques d’immigració han de ser més transparents i han de contemplar tots els àmbits implicats (comerç, inversions, integració social, etc.) si no volen fracassar, i sobretot garantir el respecte als drets humans dels immigrants. Finalment, el congrés MHI lamenta que el context internacional actual, derivat de l’11 de setembre, faci difícil la necessària cooperació entre països per establir formes ordenades de migració i l’existència d’una voluntat política de compartir responsabilitats sobre la seva gestió. Per aquest motiu, conclou que l’ONU i les organitzacions internacionals han de jugar “un paper crític en la formulació i la promoció d’uns principis acceptables per totes les parts que portin a un marc multilateral de gestió de la immigració.
Com a coordinadora del Congrés, vaig viure una experiència única, en un esdeveniment que reunia tantes i tantes persones vingudes d’arreu del món per debatre amb profunditat sobre una qüestió tan actual i trascendent, i treballant amb un equip de persones joves i compromeses, grans professionals, dirigits per Andreu Claret i Gemma Aubarell. Com a sociòloga em va permetre adquirir una mirada global sobre les migracions que se’ns dubte ha marcat la manera de comprendre els canvis derivats de les migracions a la societat catalana.