Com evitar l’efecte dels trolls

Article publicat a Tribuna Catalana: 09/12/2014

Som ben bé al mig de l’encreuament i hem d’escollir una de les dues vies per arribar a un lloc determinat. Tots dos camins hi porten, però a cadascun d’ells els trolls hi han deixat paranys. Els trolls són aquests personatges que a internet s’encarreguen d’exitar les emocions del personal per tal de produir efectes més o menys perversos o indesitjables. Cal saber encertar el camí amb menys paranys per arribar, no pas a Ítaca, sinó a la majoria parlamentària que faciliti una plataforma prou estable per a encarar un moment crucial, el de la desconnexió institucional amb Espanya. Tenim dues estratègies damunt la taula.

La primera que ens va plantejar el President de la Generalitat és l’estratègia basada en un full de ruta de 18 mesos, amb negociacions a totes bandes, per arribar a confegir una majoria parlamentària sòlida. És també la fórmula que permetria al mateix President continuar liderant el procés. Artur Mas és un actiu important del procés. Ha demostrat una actitud a prova de bomba en tots els paranys que s’han llançat damunt les seves passes. Fins ara ha portat el procés amb tremp i elegància. L’èxit del 9N és la prova de la seva fortalesa moral i de la seva capacitat de decisió en moments clau. Necessita la companyia d’ERC per a proveir-se d’estabilitat, ateses les ajustades expectatives electorals. Però ERC veu el perill per l’esquerra. Una esquerra en procés d’implusió i de creixement que pot condicionar molt la política catalana i espanyola dels pròxims anys, però que en canvi difícilment aclarirà horitzons immediats. Una aposta per una llista unitària encapçalada per Mas pot provocar el desmarcament d’una esquerra bel·ligerant contra les retallades. I això deixaria el discurs social, com ha dit Junqueras, “en mans d’aquells que no volen la independència de Catalunya”.

La segona opció que ens ha plantejat Oriol Junqueras, President d’ERC, és una pluralitat de llistes en unes eleccions immediates, i no després de 18 mesos de negociacions. D’aquesta manera es garanteix que les diverses opcions ideològiques no restaran, sinó que sumaran votants en el conjunt de l’arc parlamentari. Junqueras proposa uns punts programàtics comuns i fins i tot una campanya electoral amb elements compartides. Aquesta opció planteja el dubte de la posició que ha d’ocupar el lideratge d’Artur Mas si aquest perd les eleccions. I sobretot, és més difícil de ser explicada davant la comunitat internacional, que sempre preferirà majories parlamentàries estables per la via tradicional de les coalicions, com també un interlocutor clar.

Aleshores ja tenim plantejat el dilema: salvar el capital polític d’Artur Mas o esquivar la fuga de vots per l’esquerra. Oriol Junqueras ha optat per aquesta segona opció. Vist en perspectiva, segurament, és l’única opció. Pensar en clau de país és també pensar en clau electoral. Un aspecte és indestriable de l’altre. I el país ara per ara està repartit en una pluralitat d’opcions parlamentària. La validació del procés cap a la independència només es pot produir a les urnes. Unes urnes que poden dibuixar escenaris polítics molt fragmentats i complexos.

Caldrà estar pendents de la taula de negociacions i del que diuen ICV i les CUP. Però ja sabem que també viuen pendents d’aquests nous moviments que s’albiren en l’horitzó electoral. La incògnita irresoluble, de forma immediata, és què passarà amb aquest tsunami electoral que emergeix des d’Espanya i que amenaça l’actual sistema de partits. Podemos pot influir negativament en el procés català? És difícil que el pugui afavorir, tenint en compte que es tracta d’un partit amb vocació de govern a Espanya, que substitueix en bona mesura la reforma mai acomplerta del PSOE, alhora que representa una amenaça molt seriosa a l’hegemonia ideològica que ha exercit el PP des dels anys noranta.

Potser sí que el procés català necessita acceleració, tant per evitar que les retallades ens petrifiquin per sempre, com per evitar que ens engoleixi la força centrípeta de la pròxima transició política espanyola. A mesura que ens hi acostem l’efecte dels trolls es multiplicarà exponencialment.