Les notícies d’aquests dies ens fan mirar cap a la Unió Europea en dos sentits paradoxalment oposats. Per un costat cap als milers de refugiats que, fugint dels conflictes i la inseguretat, busquen la seva darrera esperança en una Europa que adés els obre i adés els tanca la porta. Per l’altre costat, cau sobre nosaltres l’amenaça de sortir-ne si Catalunya esdevé un país independent. Una amenaça que també va patir Grècia per raons econòmiques, però també per una qüestió de sobirania.
La paradoxa és curiosa. Aquesta regió del món que és la UE, econòmicament pròspera i, encara, paradigma dels valors de la democràcia al món, s’està mostrant actualment incapaç de respondre a aquells desafiaments que exigeixen més que mai aquests valors. El drama dels refugiats està posant damunt la taula un fet que hem volgut obviar des de l’ampliació de la UE cap a l’Est. Integrar l’Europa de l’Est a la UE no és un procés fàcil. A ulls de tothom, l’actitud del govern d’Hongria està posant en evidència la impotència dels òrgans de la Unió per preservar una política unitària d’acollida de refugiats. Però aquesta sensació d’impotència no és nova. La crisi financera i les polítiques d’austeritat han trinxat el “somni europeu” del benestar per als seus ciutadans. D’altra banda, la manca d’una gran estratègia regional han impedit que la UE pogués intervenir a l’àrea euromediterrània per aportar-hi mitjans i cooperació amb un lideratge clar. I finalment, la manca d’una voluntat de ser alguna cosa més que una àrea econòmica, ens està portant un futur tractat de lliure comerç amb els EUA que ens deixarà sense capacitat de decisió com a ciutadans també en aquest terreny.
Després de la guerra dels Balcans semblava que calia extreure lliçons i deixar enrere la passivitat forçada pels interessos quan es tracta de garantir els drets democràtics, la llibertat i la prosperitat dels seus ciutadans, i d’aquells que volen esdevenir europeus. Què pot aportar avui la Unió Europea, si tampoc no aporta estabilitat i confiança als que pateixen? Viure a Europa també s’ha convertit en un malson per a molta gent que ha perdut feina i casa.
Paradoxalment, encara n’hi ha que hi truquen a la porta, amb l’esperança de guanyar una vida millor. En la resposta a l’allau de refugiats, Europa es juga la seva dignitat. I ja hem vist que toca millorar. Segons com es resolgui la qüestió de Catalunya en els pròxims mesos, no serà només Espanya que perdrà la seva dignitat com a democràcia, sinó que es posarà en entredit la credibilitat democràtica d’Europa.