La ciutat de Barcelona segurament és la institució d’execució de polítiques públiques del país que disposa de més indicadors ben monitoritzats per a l’anàlisi i l’avaluació de les polítiques públiques que s’hi duen a terme. En aquest sentit és un referent indiscutible per a la resta d’institucions i per a la recerca aplicada.
Un bon exemple d’això és l’Informe sobre l’estat de la ciutat que es fa cada any, que recull un nombre important d’indicadors i dades de ciutat per tal d’oferir una panoràmica de la situació dels barcelonins en diversos àmbits. Tanmateix, sempre cal distingir entre les dades que mostren l’activitat dels serveis públics (dades de gestió) i les dades que ens mostren la situació social (dades de context). En aquest informe es fan servir els dos tipus de dades, però sovint no les podem posar en relació. Per exemple, podem saber quantes persones vulnerables han estat ateses als centres de dia (dades de gestió), però no podem saber tan fàcilment (amb dades de context) quantes persones vulnerables hi ha a la ciutat.
Aquest tipus d’informes no són gaire fàcils de fer, ja que requereixen la implicació de totes les àrees de l’administració municipal. Però més enllà de la part de discurs polític que sempre contenen en menys o més dosi, des del punt de vista de l’anàlisi són un bon punt de referència per conèixer la situació social a la ciutat i un suport imprescindible a la presa de decisions.