Warning: date() expects parameter 2 to be int, string given in /furanet/sites/martarovira.cat/web/htdocs/wp-content/themes/digital-nomad/functions.php on line 228

Warning: date() expects parameter 2 to be int, string given in /furanet/sites/martarovira.cat/web/htdocs/wp-content/themes/digital-nomad/functions.php on line 228
, updated:

Mirar cap a València

IMG_20160423_214452

El dia 23 d’abril passat el valencianisme més desacomplexat va tornar a omplir la Plaça de Bous de la ciutat. N’haurien omplert una altra de sencera. Les entrades es van exhaurir aviat. Setze anys d’espera són molts.

Setze anys en què la ciutat i el país ha viscut amb una constància feridora l’intent d’anorrear la llengua i la cultura pròpies per part del Partit Popular des de les institucions. A València es repiren aires nous, renovats. L’obertura de portes dels palaus públics de la ciutat per part del nou consistori valencià ja és una mostra d’un nou tarannà que s’està estenent a la ciutat. La recuperació del concert a la Plaça de Bous és la celebració apoteòsica d’haver-se tret del damunt aquesta llosa que oprimia qualsevol moviment fora del procés d’espanyolització institucional.

Però ni la reducció de línies d’escolarització en valencià, ni la prohibició de veure TV3, ni tots els altres bloqueigs institucionals i judicials, impossibles d’homologar en una democràcia normal, han fet perdre les ganes de treballar a un moviment d’alliberament nacional que té uns actius importants en la societat civil i el jovent del país. En un context democràtic i de llibertat, les entitats i les persones que prenen la iniciativa per a fer créixer culturalment el país han de tenir espai per desenvolupar projectes, per a seduir la ciutadania, per a donar aire a les ànsies de fer reviure la llengua pròpia. Si hi afegim el compromís obligat de les institucions per a protegir el patrimoni lingüístic i cultural, per a difondre’l a través de l’ensenyament, de les institucions i de les campanyes necessàries, el País Valencià podria viure els pròxims anys una progressiva normalitat reparadora.

El Partit Popular ha estat una força de xoc terrible, que no s’ha aturat davant de res ni ha tingut cap sentit del pudor, del respecte a les institucions ni als ciutadans. La destapada de la corrupció està posant les coses al seu lloc, però no es pot confiar que el problema s’ha acabat. L’hegemonia del PP a nivell espanyol és evident en la gestió que s’està fent de la corrupció: el que hauria provocat un tsunami institucional en qualsevol altre país, a Espanya no ha fet trontollar més que la majoria absoluta de Rajoy. No hi ha hagut alternativa de govern a Madrid. Per tant, encara tenen partit per jugar, encara conserven l’hegemonia. Potser l’Espanya postconstitucional s’acosta, però ja es va veient que caldran fòrceps per fer-la néixer, si és que sorgeix algun projecte que faci néixer res.

Des de Barcelona i València, però, cal que es facin les passes necessàries amb decisió, valentia i convicció, sense deixar-se condicionar per la pressió constant de l’anticatalanisme. Un pas important en aquesta direcció, com ja assenyalava Joan Francesc Mira en el seu article d’El Temps, és que TV3 es torni a veure al País Valencià. El dissabte la Plaça de Bous sencera cridava “volem TV3”. Des de Barcelona seria bo que també es demanés, i que València deixés de ser la ciutat oblidada, la ciutat incòmode on els catalans del nord pensem que ja hi hem perdut el país. A València hi ha molt país que batega. Només cal repassar la llista de músics que van actuar a la Plaça de Bous per adonar-se que València és l’espai social on la nostra cultura es va realment gran, generant nous públics joves, noves formes de modernitzar la cultura d’arrel, creant noves propostes. A TV3 també s’hauria de reflectir tot això, assumint una nova manera de mirar cap a València, que recuperés la normalitat que va intentar establir en el seu moment el Congrés de Cultura Catalana. Esperem que no calgui repetir el clam durant gaire temps.

 

Fotografies: @roviramartinez

↑ Up