Arxiu de la categoria: Publicacions

Ressenya a Quimeres: LA MEMÒRIA COM A CAMP DE BATALLA

Arran de La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història / Marta Rovira Martínez. Barcelona: Pòrtic, 2014

No és aquest un llibre pamfletari, ni justificador o partidista. És un assaig ben fonamentat sobre com s’ha anat construint una memòria dominant de la transició arran d’uns pocs llibres de memòries i algun documental d’èxit televisiu, presentat per Victòria Prego. Rovira, pertanyent a una generació que no la va viure, pretén comprendre la transició sense apriorismes o prejudicis.

Ja sabem com uns pocs personatges aconseguiren erigir-se en narradors, protagonistes i factòtums d’una transició reeixida a la democràcia des del franquisme. Mentre que les lluites locals i diàries o el canvi cultural i de consciència que experimentàvem molts restava en un plànol ben poc visible. Com alguns coneixeu, en aquest mateix bloc hem parlat d’altres visions.

Rovira té el mèrit de posar en evidència el gran oblit que s’ha fet de tot el període franquista. La memòria de la transició només selecciona aquells reformistes del règim que van convergir, en certs moments, amb la política de reconciliació de Santiago Carrillo. Però al preu de deixar aparcats els ‘problemàtics’ períodes anteriors.

És evident que hi ha historiadors que s’han esforçat per estudiar el segle XX i particularment la República, la Guerra Civil i el Franquisme, però Rovira juga amb el que denomina memòria ‘oficial’ de la transició, la que és abusiva i ofega altres possibles relats.

Els mitjans de comunicació són els que llancen i projecten memòries col·lectives i un conjunt d’il·lusions biogràfiques: un gavell de relats personals que esdevenen memòria predominant. Les memòries que són analitzades i resseguides al llibre són, especialment, les de Manuel Fraga, Santiago Carrillo, Rodolfo Martín Villa, Gregorio Peces Barba i Herrero de Miñón.

Front als indubtables aspectes positius, no deixa de ser indicatiu que l’amnistia, que sol donar-se a un règim polític anterior ( al’Europa de l’Est o a Iberoamèrica) es donés ací als mateixos lluitadors contra Franco, tot restant implícit el perdó dels franquistes. Igualment significatiu és el fet que el record de la Guerra servisca per a motivar el ‘nunca más’ (al mateix cor de la reconciliació) però sense entrar en més detalls.

El famós documental conduït per Prego no era una exposició de diverses visions sobre la transició o del seu context històric sinó un relat coherent de la mateixa protagonitzat per uns pocs actors: el rei, Fernández Miranda, Suàrez, Gonzàlez i Carrillo.

Afortunadament, com l’autora remarca en la recta final, hi ha altres visions crítiques les quals, no obstant, difícilment arribaran a ser tan hegemòniques com aquella que compartien dretes i sinistres. Són aquestes noves memòries les que hi ha darrere d’un impuls reformador al qual s’oposen moltes forces de l’arc parlamentari.

El que em sembla indiscutible és que allò que en l’ambient d’incertesa dels anys 1970 podia ser acceptable avui ja no ho és. La normalitat democràtica requereix una memòria democràtica i plural que cultive i estiga al nivell d’una democràcia viva i presentable.

No hem d’oblidar que la construcció de memòria és un projecte polític de primer ordre. I que el franquisme, sobretot a nivell local nostre, està per destapar. Caldria treure lliçons de l’abús de la memòria (personal) que identifica Rovira i de la necessitat de construir una nova història de qualitat.

L’abraç, de Joan Genovés: www.lavanguardia.com

Manifestació per l’autonomia, a València, cap a 1977: www.racocatala.cat

Publicat fa 17th September per Jesus Eduard Alonso i López

Nova publicació: Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud

Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud (Afers/Mirmanda), vol remarcar l’existència d’una memòria compartida pels catalans, més enllà de divisions polítiques i administratives. La importància d’aquesta memòria comuna és fonamental per tal de poder parlar de nació. Ho és, d’important, per al cas català, com ho és també per a qualsevol altra realitat nacional o estatal.
De fet, l’estudi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i altres científics socials d’aquests darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com l’obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria), referida a la República francesa i publicada en set volums en el període 1984-1993. Aquesta obra, que implicà un gran nombre de col·laboradors, va intentar analitzar com aquesta memòria col·lectiva es nodria, es reproduïa i s’expandia a partir d’uns indrets, uns «llocs» molt concrets destinats a aquesta finalitat. Segons els responsables d’aquell projecte, tan «llocs de memòria» eren els monuments i les commemoracions com el mateix territori, els símbols, l’aparell de l’estat, la llengua, les tradicions i costums, els arxius, els manuals escolars, els llibres, la gastronomia o els cafès. El ventall era amplíssim. L’impacte de l’obra fou fulminant, sobretot perquè el que s’havia fet en el cas francès era extrapolable a d’altres realitats, ja fossin estats constituïts o nacions no reconegudes internacionalment com a tals.
A Catalunya, el primer a aplicar els criteris de Pierre Nora fou Albert Balcells, amb la seva obra Llocs de memòria dels catalans, que va rebre el premi Carles Rahola d’assaig i que es va publicar el 2008. El llibre s’inscrivia en una reflexió sostinguda per l’autor al llarg dels anys sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Per això hem pensat que era la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum.
El nostre propòsit ha estat el de realitzar un aplec d’estudis que constituïssin una aportació útil en l’anàlisi d’una temàtica que per a nosaltres, els catalans, esdevé indefugible. Naturalment, no podíem abordar un treball de l’abast del que va dirigir Nora, però sí que, a partir d’uns escrits que tractessin aspectes concrets, hem volgut mostrar l’amplitud de punts d’interès que pot tenir la qüestió.
D’entrada, hem partit del mateix territori com a memòria. Una temàtica clau en el cas català, sobretot a l’hora de fer-ne una consideració de conjunt. No hem volgut desatendre, però, espais especialment emblemàtics. I, juntament amb el territori, les persones. Vistes, però, des d’una perspectiva dinàmica, en trànsit i en situacions límit, com són els moments de guerra i exili.
En un segon bloc, apleguem els estudis que fan referència a la transmissió d’idees, al paper de la fotografia, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria. Uns àmbits també compartits enllà de fronteres.
Els autors del escrits són persones que coneixen bé la matèria tractada i que s’han esforçat per fer uns treballs sintètics, rigorosos i que despertin la curiositat del lector. No en va, una altra de les principals finalitats del llibre ha estat la d’estimular nous treballs sobre la qüestió o, per què no, un treball de conjunt sobre els Països Catalans.
Enric Pujol
Queralt Solé
* * *
Índex
Enric Pujol i Queralt Solé
Introducció.
Una memòria compartida.
Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud
Albert Balcells
Pòrtic.
La memòria col·lectiva i la història de la memòria
I
Territori, persones i memòria
Enric Pujol
La memòria de la nació, la nació com a memòria
Antoni Pol
Andorra, un lloc de memòria
Pep Vivas
La memòria social i la Cerdanya:
alguns elements de connexió
Miquèl Ruquet
Memòria dels passos transfronterers a Catalunya
durant la Primera Guerra Mundial
Jordi Font
Escenaris liminars, exili i memòria.
Algunes reflexions des d’un museu a la (post?)frontera
Eric Forcada
Perpinyà com a lloc de memòria a través de les imatges
d’Auguste Chauvin
II
Idees, cultura i memòria
Albert Testart
Diferents valors republicans per a diverses repúbliques
Marc Sogues
«La terra que guarda els records…»
L’alta Garrotxa com a lloc de memòria a La punyalada de Marià Vayreda
Mariona Seguranyes
L’art, una memòria compartida, de Picasso a Dalí
Erola Simon i Lluís Obiols
L’arxiu, font per a la construcció de la memòria col·lectiva:
el cas de la Cerdanya
Marta Rovira
Els llocs de memòria com a símbols nacionals. Entre fronteres
Publicat per Editorial afers

Publicació de l’estudi sobre associacionisme cultural i incorporació dels nouvinguts

Canemas10

L’estudi, Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, d’Enric Saurí i Marta Rovira s’edita íntegre com a número 10 de la revista Canemàs, de pensament associatiu com a monogràfic. Aquest treball va ser premiat amb la 1a beca de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.

L’estudi analitza les estratègies de les entitats per atraure persones provinents de la immigració recent i, alhora, traça les trajectòries personals d’incorporació a les entitats de persones immigrants. El treball destaca per la capacitat d’organitzar segons models les actituds predominants entre les entitats en la seva aproximació als nouvinguts, fruit d’un treball de camp també exposat al treball. A més, diversos capítols de l’estudi actualitzen conceptes com l’associacionisme o la cultura popular en les seves relacions amb la immigració. Finalment, l’estudi acaba amb una sèrie de conclusions sobre què acaba funcionant bé des del punt de vista de la incorporació de les persones d’origen divers a les entitats.

Podeu encarregar aquest monogràfic aquí.