Publicacions

De la metròpoli a la República

“Debats metropolitans. De la metròpoli a la República” (2017) és un llibre que reuneix un conjunt d’articles que reflexionen sobre la relació entre la Catalunya metropolitana i la Catalunya republicana. Com diu Jordi Fexas, promotor del projecte, al pròleg: “Som molts els que creiem que el fenomen metropolità en tota la seva dimensió holística, és a dir, com a fenomen territorial, institucional, econòmic, sociològic, simbòlic-identitari…, no ha estat ractat ni incorporat amb la dimensió, especificitat i cirurgia que caldria en el relat i la proposta política i social del projecte sobiranista”.

El llibre constitueix en si mateix un exercici de debat, que no pressuposa ni prejutja el que pugui dir cadascun dels autors sobre el tema. És una obertura, una proposta de debat, com diu el mateix títol d’aquesta col·lecció promoguda per l’Associació Catalana de Municipis. El món local ha de tenir un discurs sobre el país que aporti una gran diversitat d’angles i punts de vista. Una mirada metropolitana ha d’incorporar el conflicte, perquè la gestió del territori és ple de conflictes. Entre capitalitats, entre valors ambientals i planificació urbanística, entre models de gestió de serveis, entre models de desenvolupament econòmic, entre platges i muntanya… Però finalment, hi ha d’haver un debat, una visió global dels interessos que pugui fer emergir les opcions que pren el país d’una manera oberta i enriquidora.

La Catalunya metropolitana no és la Catalunya-ciutat somiada, sinó un conjunt de barris que viuen a la perifèria d’una gran ciutat, Barcelona, que tira molt, que és cada vegada més gran, més rica i més internacional, més ciutat-estat. La Catalunya metropolitana aspira a ser un país, o més encara, una república. Aspira a decidir i a fer-se sentir, a evitar ser perifèria per ser part de la trama urbana que, gràcies a les ciutats mitjanes, fa de Catalunya un espai prou cartesià per generar un desenvolupament equilibrat. A jugar amb la capitalitat de Barcelona com un pont cap al món, cap al futur, cap a la república.

 

An Oppening Process

WP del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM) amb un text d’Enric Saurí i Marta Rovira sobre la incorporació de les persones nouvingudes a les associacions de cultura popular i tradicional.

HOW NEWCOMERS ARE INVOLVED IN THE CULTURAL MAINSTREAM ASSOCIATIONS IN CATALONIA (2017)

Podeu llegir-lo aquí.

 

Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud (2016)

Capítol de Marta Rovira Martínez: “Els llocs de memòria com a símbols nacionals. Entre fronteres”.

Aquest llibre vol remarcar l’existència d’una memòria compartida pels catalans, més enllà de divisions polítiques i administratives. La importància d’aquesta memòria comuna és fonamental per tal de poder parlar de nació. Ho és, d’important, per al cas català, com ho és també per a qualsevol altra realitat nacional o estatal.

De fet, l’estudi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i altres científics socials d’aquests darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com l’obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria), referida a la República francesa i publicada en set volums en el període 1984-1993. Aquesta obra, que implicà un gran nombre de col·laboradors, va intentar analitzar com aquesta memòria col·lectiva es nodria, es reproduïa i s’expandia a partir d’uns indrets, uns «llocs» molt concrets destinats a aquesta finalitat. Segons els responsables d’aquell projecte, tan «llocs de memòria» eren els monuments i les commemoracions com el mateix territori, els símbols, l’aparell de l’estat, la llengua, les tradicions i costums, els arxius, els manuals escolars, els llibres, la gastronomia o els cafès. El ventall era amplíssim. L’impacte de l’obra fou fulminant, sobretot perquè el que s’havia fet en el cas francès era extrapolable a d’altres realitats, ja fossin estats constituïts o nacions no reconegudes internacionalment com a tals.

Publicat per Editorial afers

Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català (2014)

L’estudi d’Enric Saurí i Marta Rovira s’edita íntegre com a número 10 de la revista Canemàs, de pensament associatiu com a monogràfic. Aquest treball va ser premiat amb la 1a beca de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.

L’estudi analitza les estratègies de les entitats per atraure persones provinents de la immigració recent i, alhora, traça les trajectòries personals d’incorporació a les entitats de persones immigrants. El treball destaca per la capacitat d’organitzar segons models les actituds predominants entre les entitats en la seva aproximació als nouvinguts, fruit d’un treball de camp també exposat al treball. A més, diversos capítols de l’estudi actualitzen conceptes com l’associacionisme o la cultura popular en les seves relacions amb la immigració. Finalment, l’estudi acaba amb una sèrie de conclusions sobre què acaba funcionant bé des del punt de vista de la incorporació de les persones d’origen divers a les entitats.

Podeu encarregar aquest monogràfic aquí.

 

La Transició franquista (2014)

El 20N i més enllà

El dia que fa 39 anys que va morir Franco, els indicis de franquisme remanent són ben perceptibles en les institucions de l’Estat. El dia que s’ha presentat una querella encausant el President de la Generalitat per haver convocat un procés de participació per consultar els ciutadans de Catalunya sobre el futur polític del país. El mateix que dia que ha mort la duquesa d’Alba, descendent d’Olivares i de Berwick, l’any que en fa 300 del final de la Guerra de Successió. El relat sobre el passat es mostra, una vegada més, com una peça fonamental en la interpretació de l’actualitat política. La Transició, símbol hegemònic en el relat de la història de la democràcia a Espanya, a compte de la comdemna a l’oblit del caràcter dictatorial del Franquisme i també del passat del passat (allà on havien viscut projectes polítics i esperances com la II República, la Generalitat republicana i els feliços anys trenta) ens apareix amb una cara cada vegada més esperpèntica. La memòria sempre conté una part d’oblit. I l’abús de memòria que representa el relat omnipresent de la Transició política està aparellada a una gran desmemòria respecte d’altres moments i d’altres referents històrics. La memòria de la Transició ha exercit un gran poder, una gran violència simbòlica, sobre la nostra concepció del sistema autònomic. Com es va formar aquesta memòria? Per què ha estat tan important per a legitimar el Franquisme? És el que intento explicar en el llibre que des d’avui trobareu a les llibreries. Espero que la lectura us aporti idees i reflexions interessants.

Podeu compar-lo en versió online aquí

En paper a l’Editorial Pòrtic

1 dia 1 foto. Catalunya 2014

1 dia 1 foto és un projecte de fotografia documental. A través de la mirada de 31 fotògrafs s’ha escollit una fotografia per a cada dia de l’any 2014. Aquest retrat de la Catalunya del 2014 dia a dia posa el focus en les persones. A través d’aquest focus hi podem veure de punta a punta un país que conté una gran varietat de paisatge humans, socials, econòmics i polítics.

Com a amant de la fotografia em fa molta il·lusió poder acompanyar aquest projecte amb un text. El meu text donarà entrada al mes de JUNY.

Rendibilitat social dels serveis públics educatius (2013)

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha publicat el Working Paper núm. 319, escrit per Xavier Bonal, Marta Rovira i Enric Saurí amb el títol deRendibilitat social dels serveis públics educatius. Una proposta d’anàlisi per a Sant Feliu de Llobregat”.

La rendibilitat social és un concepte que pretén identificar el nivell de representativitat social existent entre els usuaris o beneficiaris d’un servei públic. L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va decidir dur a terme un estudi sobre la rendibilitat social dels serveis municipals d’educació (escoles bressol i música). L’objectiu de l’estudi era conèixer la cobertura social que ofereixen aquests serveis i per tant conèixer el grau de correcció que produeixen respecte de les desigualtats socials. En aquest article es presenten els resultats de l’estudi realitzat, que permeten observar el perfil socioeconòmic dels usuaris d’aquest tipus de serveis. Així mateix, es planteja una reflexió sobre la relació entre oferta pública de serveis i la reacció dels ciutadans en termes de demanda. És a dir, quin són els perfils predominants d’usuaris dels serveis públics i quines conseqüències té això en termes de redistribució dels recursos. Els resultats d’aquest estudi s’han utilitzat per a aplicar un nou sistema de tarifació social dels serveis públics municipals a Sant Feliu de Llobregat.

 

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües (2012)

Cada vegada hi ha més famílies que provenen d’encreuaments culturals i lingüístics diversos, i que es troben amb el dubte de quina llengua han de transmetre als seus fills.

Són molt pocs els Estats que hi ha al món en què només es parla una llengua. I alhora cada vegada és més freqüent, a causa de la mobilitat humana, que hi hagi persones que parlen diverses llengües i diferents respecte de les llengües oficials del lloc on viuen.

Per tant, cada vegada hi ha més famílies que provenen d’encreuaments culturals i lingüístics diversos, i que es troben amb el dubte de quina llengua han de transmetre als seus fills. No sempre és una pregunta fàcil de respondre. Però si no es tenen pautes o referències que provinguin d’un cert coneixement experts, els dubtes es fan molt grans. Cal pensar que les dinàmiques familiars de les famílies plurilingüismes acostumen a caracteritzar-se també per altres menes de complexitats, com ara el fet de viure temporalment en diferents països o el fet de tenir la família extensa repartida pel món.

Aquesta complexitat lingüística no és fàcil de gestionar, sobretot si tenim en compte que la decisió sobre la llengua amb què els pares es relacionen amb els fills té un compoment emocional inherent, a més de ser un aspecte fonamental de la socialització. D’altra banda, a l’hora de prendre aquesta decisió sorgeixen també qüestions relacionades amb el context: cal parlar a casa la llengua de l’escola per tal de garantir una bona integració escolar? O cal portar els fills a una escola on la llengua vehicular sigui la llengua minoritària a casa per tal de reforçar-la? I encara hi ha altres aspectes que afecten l’aprenentatge d’una llengua familiar, com són les actituds dels fills segons l’edat que tinguin, el tipus de relacions que estableixin amb els familiars o amb els amics, les oportunitats que tinguin de practicar la llengua familiar, o fins i tot el prestigi social que tingui aquesta llengua.

Aquests dubtes són els que afronta l’opuscle publicat per la UOC sobre “Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”, partint de les aportacions de la recerca realitzades en aquest camp. Aquest és un tema força inèdit a Catalunya, i això fa interessant que puguem disposar d’aquest material per començar a tractar-lo. Alguns grups de recerca sobre llengua de la universitat comencen també a realitzar algunes investigacions, amparades per l’aposta de la UE cap a l’aprenentatge multilingüe dels infants europeus i del reconeixement de les llengües d’origen de les poblacions immigrades. Però sens dubte és un terreny que ha de ser més explorat, tenint en compte sobretot les especificitats de Catalunya en matèria d’educació i llengua.

Rovira-Martínez, Marta (2012). Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües. UOC.

Les identitats a la Catalunya contemporània (2009)

Publicat per editorial Galerada, el llibre Les identitats a la Catalunya contemporània, coordinat per Jordi Casassas (UB) inclou un article de Marta Rovira i Martínez: “La institucionalització de la identitat: el cas català i els seus reptes”.

Catalunya és un cas particular d’una ‘pàtria sense estat’ enmig de l’occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d’un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l’estructuració de l’Estat modern, al segle XVII, i l’ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l’Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.

Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L’objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s’ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d’uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.

Entre d’altres, han col·laborat en aquest volum Jordi Casassas (coordinador), Marta Rovira, Montserrat Guibernau, Albert Balcells, Albert Ghanie, Jordi Roca, Vicente Maestre, Jaume Carbonell, Joan Palomas, Paquita Gómez, Manuel Pérez, Teresa Abelló i Giovanni C. Cattini.

 

Noves idees per a la gestió de les migracions (2006)

El Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració (MHI), organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, va reunir persones de tot el món que comparteixen la idea que la mobilitat humana pot ser un vertader vehicle per al complet desenvolupament del potencial humà, i arribar a construir un món més just.

Durant els dies del congrés es van explorar les amplies complexitats del fenomen de les migracions des de totes les perspectives possibles: des de la multitud de motivacions humanes que s’amaguen darrere de decisions individuals fins a motivacions comunes de grups humans, des de com les noves migracions afecten els nostres valors i cultures fins als dilemes que se’ls presenten als qui lluiten per mantenir una cohesió social, des de la forma en que la indústria cinematogràfica i els mitjans de comunicació creen el nostre posicionament davant el fenomen de la migració fins a com el desenvolupament pot oferir als immigrants possibilitats reals per no abandonar els seus països.

Seguint la vocació del Congrés MHI d’aportar idees per a la gestió de les migracions, s’ha elaborat aquest llibre amb una finalitat difusora, propositiva i dinamitzadora a la vegada, que reuneix la gran quantitat i varietat de participacions i la diversitat de formats de les ponències presentades al Congrés. No es tracta, doncs, d’una publicació de les actes del Congrés, amb vocació acadèmica o vocació simplement analítica, sinó d’un llibre que pretén aportar elements per a la continuació del debat que va representar el mateix Congrés MHI: divulgar una imatge positiva de les migracions, abordar l’anàlisi de la complexitat en la gestió de les migracions i fer propostes per millorar aquesta gestió.

Versió en català:

Aubarell, Rovira i Aragall (2006). Noves idees per a la gestió de les migracions. IEMED – Editorial Mediterrània.

English version:

Aubarell, Rovira i Aragall (2007). Rethinking migration policies. IEMED – UNFPA.

 

 

Encuesta Diez años del proceso de Barcelona. La sociedad civil opina (2005)

(2005) Institut Europeu de la Mediterrània. Encuesta Diez años del proceso de Barcelona. La sociedad civil opina. Resultados, prioriades y escenarios. / Enquête Le Processus de Barcelone dix ans après. La société civile donne son avis. Résultats, priorités et scénarios. / Survey Ten Years of The Barcelona Process. Civil Society’s Views. Results, priorities and scenarios.

Podeu llegir el document aquí.

Article a Afkar/Ideas sobre l’enquesta. Podeu llegir-lo aquí.

El català a les empreses (2005)

La presència del català en el món socioeconòmic és un dels factors que poden contribuir més a la seva promoció, o a l’inrevés, si no hi és present, a la seva invisibilitat social. Hi ha nombrosos elements del món comercial i de les indústries culturals que penetren constantment en la nostra vida quotidiana. La presència del català i la seva imatge com a llengua d’ús està inevitablement lligada a l’estatus que li confereixen la publicitat i les altres formes de comunicació comercial.

L’estudi El català a les empreses. Context, pràctiques i discursos, dirigit per la sociòloga Marta Rovira, se centra sobretot en les grans empreses, les més influents, i aporta dades que permeten l’anàlisi rigorosa d’aspectes contextuals com ara la política lingüística del govern, la mateixa legislació o la pressió que la societat civil ha exercit sobre l’ús del català a les empreses.

A l’interior del llibre hi trobareu una anàlisi de l’ús del català que es fa en les empreses en un context de multilingüisme creixent, tant en l’àmbit internacional com dins del nostre país. Malgrat que en les comunicacions internes les empreses tendeixen a minimitzar la diversitat lingüística, en les comunicacions externes cada vegada han de fer front a més mercats i a més diversitat entre les llengües dels consumidors. El català és la llengua d’uns quants milions de consumidors, en canvi el seu ús és molt deficient en l’àmbit empresarial. Tanmateix, podríem pensar que, en un context en què les empreses han d’afrontar un creixent plurilingüisme en el conjunt dels seus consumidors o clients, ha de ser més fàcil incorporar-hi el català.

Rovira, Marta i Saurí, Enric (2005). El català a les empresesContext, pràctiques i discursos. Ed. Proa. Amb la col·laboració de Bernat Gasull.

 

Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004)

Aquell llibre reuneix l’aportació de diversos autors en una anàlisi interdisciplinar sobre la construcció de la memòria de la transició a Catalunya. Els autors són Ramon Alquèzar, Andreu Mayayo, Agustí Colomines, Josep Lluís Gómez Mompart, Francesc Escribano, Carme Molinero, Mònica Nadal, Marta Rovira, Toni  Strubell, Laura Torrabadella, Santiago Torres, Féliz Vázquez i el Col·lectiu ETC.

Rovira, Marta i Vázquez, Félix (coord.) (2004) Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya. Pòrtic-Els Juliols. Barcelona.

 

El català i la immigració (2004)

Estudi realitzat per Marta Rovira, Eva Castellanos, Marta Fernàndez Prat i Enric Saurí sobre la situació i l’oferta de l’ensenyament del català als adults extracomunitaris per tal de fer una radiografia del que està succeint en aquests moments amb la nova immigració que arriba al nostre país, quines són les iniciatives que s’han dut a terme des de l’administració, quina efectivitat tenen, i quines són les mancances

Rovira, Marta (dir.); Saurí, Enric; Castellanos, Eva; Fernàndez, Marta (2004). El català i la immigració. Editorial Mediterrània. Barcelona.

 

Avaluació del programa integrat d’educació ambiental de Cornellà de Llobregat (1996)

Col·lecció Polítiques, 16 – Fundació Jaume Bofill

L’avaluació que us presentem es fa en un moment en què els grups i les empreses que es dediquen a l’educació ambiental al nostre país es comencen a preocupar pels resultats de les campanyes que duen a terme. L’educació ambiental ha adquirit molta importància al nostre país. Des dels anys vuitanta, els grups que s’hi dediquen i les infrastructures (com ara les escoles de natura) han sofert una expansió molt gran que fins i tot ens hauria de fer plantejar si a hores d’ara no hi ha un excés d’oferta; però aquest no és el problema que ens ocupa. Sí que ens preocupa, però en el moment que podem dir que l’oferta d’educació ambiental a Catalunya està assegurada la qualitat d’aquesta oferta.

Podeu descarregar-vos el llibre aquí.

 

DOCUMENTALS

 

“IMAGINAR UN PAÍS. EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA” és el documental que explica la història del Congrés que va marcar la transició, amb la participació de milers de persones i la implicació de la societat civil catalana en ple.

PRODUCCIÓ: TV3, INCÍS FILMS, FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

 

 

El documental, “FORJADORS DE LA DIADA”, es va emetre l’11 de Setembre de 2008 a TV3

La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional.

De l’aliança entre TV3, ZIP FILMS, UTÒPIC i els dos directors en va sortir un projecte que ens permet passar de la recerca a la divulgació en un format certament molt diferent del d’un llibre acadèmic. El documental vol oferir una mirada sociològica per mitjà d’una narració pròpiament cinematogràfica, reforçant la mirada coral dels protagonistes i els diversos interessos i punts de vista socials que representen. Són els protagonistes els que es posen davant de la càmera per explicar què fan i perquè ho fan. Acompanyats en tot moment per l’anàlisi d’historiadors, antropòlegs, sociòlegs, que exposen les seves explicacions directament als espectadors. El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades. Els directors del documental , Marta Rovira i Martínez i Enric Saurí i Saula, són dos sociòlegs especialitzats en l’anàlisi de les identitats nacionals. Va ser realitzant un estudi sobre els símbols nacionals, del qual es poden consultar diversos articles, que van trobar en la Diada de l’Onze de Setembre un referent simbòlic ric des del punt de vista històric i sociològic. El seu interès per la divulgació de la memòria col·lectiva els va portar a idear un documental audiovisual que expliqués una part de la història rellevant del país i alhora molt desconeguda entre els ciutadans.

Sociòloga