Arxiu d'etiquetes: Barcelona

De la metròpoli a la República

debats_metropolitants

Ja s’ha publicat “Debats metropolitans. De la metròpoli a la República”, un llibre que reuneix un conjunt d’articles que reflexionen sobre la relació entre la Catalunya metropolitana i la Catalunya republicana. Com diu Jordi Fexas, promotor del projecte, al pròleg: “Som molts els que creiem que el fenomen metropolità en tota la seva dimensió holística, és a dir, com a fenomen territorial, institucional, econòmic, sociològic, simbòlic-identitari…, no ha estat ractat ni incorporat amb la dimensió, especificitat i cirurgia que caldria en el relat i la proposta política i social del projecte sobiranista”.

El llibre constitueix en si mateix un exercici de debat, que no pressuposa ni prejutja el que pugui dir cadascun dels autors sobre el tema. És una obertura, una proposta de debat, com diu el mateix títol d’aquesta col·lecció promoguda per l’Associació Catalana de Municipis. El món local ha de tenir un discurs sobre el país que aporti una gran diversitat d’angles i punts de vista. Una mirada metropolitana ha d’incorporar el conflicte, perquè la gestió del territori és ple de conflictes. Entre capitalitats, entre valors ambientals i planificació urbanística, entre models de gestió de serveis, entre models de desenvolupament econòmic, entre platges i muntanya… Però finalment, hi ha d’haver un debat, una visió global dels interessos que pugui fer emergir les opcions que pren el país d’una manera oberta i enriquidora.

La Catalunya metropolitana no és la Catalunya-ciutat somiada, sinó un conjunt de barris que viuen a la perifèria d’una gran ciutat, Barcelona, que tira molt, que és cada vegada més gran, més rica i més internacional, més ciutat-estat. La Catalunya metropolitana aspira a ser un país, o més encara, una república. Aspira a decidir i a fer-se sentir, a evitar ser perifèria per ser part de la trama urbana que, gràcies a les ciutats mitjanes, fa de Catalunya un espai prou cartesià per generar un desenvolupament equilibrat. A jugar amb la capitalitat de Barcelona com un pont cap al món, cap al futur, cap a la república.

Les dones que viuen al carrer són les que estan pitjor

Resultat d'imatges de persones sense llar

Fa temps que ho sabem, això. Les dones arriben en una proporció molt més baixa (10%) a viure al carrer, perquè abans han passat per tots els estadis anteriors d’ajuda social i de suport familiar. Per això les dones que es troben en situació de carrer acostumen a estar molt pitjor, en proporció, que els homes. En les dones s’accentua la sensació de fracàs vital, de forat negre d’on costa molt sortit. És estrany que una dona es quedi sense xarxa, però quan això passa, el resultat és terrible. Des del 2015 disposem d’una diagnosi molt ben feta per Albert Sales, per encàrrec de la XAPSLL, sobre el sensellarisme femení a Barcelona.

Arrel d’aquest estudi la XAPSLL va decidir impulsar un grup de treball sobre la situació de les dones al carrer, que ha derivat amb bon criteri en una jornada per parlar de com els serveis d’atenció tracten les dones i per tant fins a quin punt tenen en compte la perspectiva de gènere. La jornada “Perspectives de gènere en l’atenció a persones sense llar” ha reunit un centenar de persones que treballen en l’atenció a persones sense llar i ha servit per posar damunt la taula les condicions amb què les dones accedeixen a aquests serveis i com són ateses.

Tal com ha explicat la professora de la UB, Virgínia Matulic, en la conferència inicial, les dones al carrer són menys però estan en una situació de risc més gran. Una situació que han confirmat a la primera taula rodona, amb la participació de cinc dones valentes que han compartit la seva experiència de sensellarisme. Elles han donat testimoni de la importància que té l’atenció i l’acollida per tal de sortir de la situació de carrer, així com les dificultats amb què es troben. No han demanat serveis específics, però sí una atenció específica per a les dones. Certament, el fet de compartir sostre amb un grup nombrós d’homes, en un alberg o centre d’acollida, pot comportar una situació força incòmode per a les dones, que perden intimitat i se senten sovint assetjades. Com han confirmat els professionals de l’atenció a persones sense llar, la pressió sexual que reben les dones al carrer és molt gran. Fins al punt que gairebé mai van soles, i acaben acceptant la companyia forçada (majoritàriament) d’un company o d’un grup.

La jornada s’ha acabat amb un treball en grups per tal d’oferir propostes de millora que ajudin a introduir la perspectiva de gènere en els serveis d’atenció a persones sense llar. Es pot dir que s’ha iniciat una nova etapa en què les qüestions de gènere s’incorporen definitivament al debat sobre com s’estan atenent les persones que han acabat vivint al carrer. Les causes estructurals, l’economia especulativa del sòl i l’habitatge que ens ha portat a un creixement exponencial de l’expulsió residencial, i a deixar milers de persones literalment sense vida pròpia, potser no es poden abordar fàcilment. La immediatesa ens porta, almenys, a atendre de la millora manera possible les persones que són víctimes d’aquest procés de despossessió i robatori organitzat des dels bancs. Potser no arribarem a atarcar les causes, però no ens podríem anomenar civilitzats si no intentéssim fer el millor per a les persones vulnerables.

Resultat d'imatges de podries ser tu

New Families in Barcelona

El web Cities of Migration, que promou la difusió de bones pràctiques d’integració dels immigrants, ha publicat com a bona pràctica el programa “Noves famílies” de Barcelona. Es tracta d’un programa per donar suport a les famílies que es troben en procés de reagrupament dels seus familiars.

El programa inclou tant l’assessorament legal com l’assessorament integral de la família, aportant orientacions per a les noves relacions pares-fills o homes-dones que s’estableixen en aquests processos de reagrupament després d’anys de separació; orientant els joves cap a una incorporació exitosa al sistema educatiu; ajudant els fills i filles reagrupats a conèixer la ciutat; orientant les dones i els homes en els drets i valors de la igualtat en un moment en què els rols adquirits poden posar-se en crisi a causa del reagrupament familiar, etc.

Totes les famílies que obren un procés de reagrupament a Barcelona reben aquest assessorament, abans i després. Aquest és un programa pioner i necessari, un procés d’acollida primordial perquè la ciutat esdevingui un lloc d’oportunitats i no un espai hostil. És una eina fonamental en les polítiques d’integració de Barcelona. Per això estic contenta d’haver pogut treballar amb en Ramon Sanahuja (director d’immigració de Barcelona fins fa poques setmanes) i la Marina Sánchez (responsable del programa) en la difusió d’aquesta bona pràctica.

New Families, New City