Arxiu d'etiquetes: Catalunya

1 dia 1 foto: Catalunya 2014

1dia1foto

1 dia 1 foto és un projecte de fotografia documental. A través de la mirada de 31 fotògrafs s’ha escollit una fotografia per a cada dia de l’any 2014. Aquest retrat de la Catalunya del 2014 dia a dia posa el focus en les persones. A través d’aquest focus hi podem veure de punta a punta un país que conté una gran varietat de paisatge humans, socials, econòmics i polítics.

Com a amant de la fotografia em fa molta il·lusió poder acompanyar aquest projecte amb un text. El meu text donarà entrada al mes de JUNY.

A partir de l’1 de gener podrem veure l’exposició a Arts Santa Mònica. I fins llavors podeu fer-ne un tast al web del projecte: http://1dia1foto.cat.

 

La democràcia arribarà demà?

Princep-Felip-VILLAR-LOPEZ-EFE_ARAIMA20140606_0192_44

Si llegeixen el capítol que Antoni Estradé i Montserrat Treserra han escrit sobre els canvis a la societat catalana contemporània al gran llibre editat per Enciclopèdia Catalana per a commemorar el Tricentenari “Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014″ (“Una societat en transformació”), hi trobaran un concepte que explica moltes coses: “les revolucions silencioses”. Fent recompte, com fan ells, dels canvis que s’han produït a la societat catalana en els darrers trenta anys, s’ha produït una veritable revolució: en els rols de gènere, en l’alliberament sexual, en el nivell educatiu de la població catalana, en els moviments migratoris, en la pèrdua de centralitat d’institucions com l’èxercit, l’església, etc.

Uns canvis que s’han produït tant aquí com a Europa. Tal com diuen Estradé i Treserra, “No és estrany, doncs, que les institucions que tradicionalment n’havien estat exponents, com les esglésies, els exèrcits i altres estructures jeràrquiques d’influència patriarcal i autocràtica, perdin pes i protagonisme en el conjunt de la vida social europea. Amb tot, el camí cap a unes formes organitzatives i uns sistemes de decisió que connectin millor amb el nou esperit de radicalitat democràtica és encara farcit d’obstacles”.

Amb l’aprovació de la llei per a l’abdicació de Joan Carles I de Borbó, el Congrés de Diputats s’ha consagrat en la representació lampedusiana d’aquesta incapacitat per al canvi. Mentre el Parlament de Catalunya s’ha convertit en l’exponent d’una sacsejada política que travessa tot l’hemicicle, al Congrés de Diputats senten ploure. I una vegada i una altra els grans partits espanyols i els seus satèl·lits escenifiquen que la seva lectura de la situació política espanyola és del 1978! I no ho dic només per la desfilada de lleis regressives, com pels discursos que pretenen justificar l’immobilisme. Els líders polítics són substituïbles, ja ho hem vist. Sobretot aquells que no responen als moviments que es produeixen a la societat, que no ens saben fer una lectura encertada. El PSOE i el PSC han decidit que davant les demandes de més democràcia, incloent-hi una consulta sobre el futur de Catalunya, salvaran els mobles amb un “ara no toca”. No toca pactar un referèndum, no toca parlar de la monarquia, i no toca renovar la política, i la cançó “proposarem la renovació de la Constitució, algun dia” no sedueix.

És com dir “vostès no es preocupin, que la democràcia arribarà demà. De moment, farem veure que el rei no va nu i que el vestit esquinçat de la Transició es pot recosir”. I què tenia de bo la Transició que ara ens serveixi com a model? Res. Ni tan sols la monarquia. No s’adonen que ens hem fet grans, que la democràcia no necessita estar tutelada per ningú, i que només és sostenible si admet el canvi. La democràcia és això: canvi, renovació, acords. Les tres facetes són imprescindibles. I les revolucions silencioses són les que marquen el rumb.

Mil maneres de ser català, conferència de Lluís Cabrera

Cartell 1000_maneres

La commemoració de l’Onze de Setembre va néixer per iniciativa de la societat civil, d’uns quants joves rebels, que volien homenatjar els “herois de 1714”. Tres-cents anys després la commemoració és més viva que mai, i tanmateix cal que expliquem aquest símbol: Catalunya ha rebut durant els darrers anys nous habitants que no coneixen la història del país, però que de seguida perceben la importància d’una identitat catalana molt present en la vida quotidiana. Els actes del tricentenari organitzats per l’Ajuntament de Barcelona són una oportunitat per a explicar perquè commemorem aquesta data, perquè aquest és un símbol fonamental de la història del país, i una forma de viure la catalanitat. Continua la lectura de Mil maneres de ser català, conferència de Lluís Cabrera