Arxiu d'etiquetes: identitats

Més preguntes que bits: les identitats que no maten

M’arriba l’anunci del nou volum de la revista “Identities”, editada per Taylor &  Francis, amb un article sobre la identitat gaèlica a Escòcia: “What makes a Gael? Identity, language and ancestry in the Scottish Gàidhealtachd”, de Frank Bechhofer & David McCrone.

La tesi de l’article és que aquesta petita comunitat de parlants del gaèl·lic (només en són 58.000) la identitat territorial té un rol fonamental en la promoció de l’acció social. Per tant, en la creació d’allò que en diem acadèmicament “agència”, és a dir, capacitat per actuar i incidir en la societat. La identitat és, doncs, una forma d’apoderament. La identitat estructura l’experiència compartida de la gent i modela espais per a l’acció col·lectiva.

«identity provides a set of meanings and understandings through which people experience social structure and feel empowered to act»

I tanmateix hi ha corrents d’investigació que neguen capacitat explicativa  a les identitats. Fins i tot hi ha investigadors/es que neguen que les identitats existeixin. No fa tants anys m’hi vaig trobar, parlant amb una professora de la Universitat de Perpinyà. Es pot fer sociologia o ciència política negant que els moviments socials vehiculen identitats? I encara diria més, com els Dupont, es pot tractar les identitats només com un fenomen patològic com fan alguns (en el cas de les identitats no legitimades per un Estat)?

Mallorca: símbols i procés de construcció nacional

2013-08-07 20.37.48Des d’una mirada principatina, les festes locals que a l’agost es prodiguen a Mallorca contenen ressons propers i alhora ben diferents, que ens fan parar atenció a cada activitat, a cada ritual festiu, a cada mot evocador d’un parlar molt menys castellanitzat que el nostre. Hem arribat a Alaró just al punt de l’inici formal de la festa patronal de Sant Roc. La banda interpretava el paso doble “Viva España” mentre es feien els preparatius perquè dues nines escollida fessin pujar les banderes fins al capdamunt de l’església amb una politja muntada per a l’ocasió: la bandera espanyola i la bandera de Mallorca.

Venint de Catalunya aquesta coincidència de dos elements simbòlics que per a nosaltres resulten incompatibles esdevé un contrast anguniós, una mena de perversió de l’autenticitat nacional. El perfil estrany de la situació s’incrementa quan sentim com la banda fa sonar amb parsimoniosa oficialitat Sa Balanguera, mentre les banderes s’alcen per la façana de l’església de Sant Bartomeu sense cap gest de commoció entre el públic ni cap veu que acompanyi la música.

Continua la lectura de Mallorca: símbols i procés de construcció nacional

Recull d’articles consultables online

Rovira, Marta; Saurí, Enric; Treserras, Montserrat. “La Llengua com a factor d’apoderament en les trajectòries migratòries : una història que es repeteix”. Societat Catalana 2010. Institut d’Estudis Catalans, 2010. P. 125-145. 2010.

Marta Rovira, Isidor Marí i Antoni Mir: Llengua i economia: del handicap a l’oportunitat de negoci”. Paradigmes. Núm. 5. 2010. Departament d’Universitats, Innovació i Empresa.

Marta Rovira i Jordi Solà: “Símbols banals? De la insostenible lleugeresa a l’anàlisi pràctica de la identitat. Eines, núm. 6. 2009.

“La llengua com a variable d’identitat”. Llengua i ús, revista tècnica de política lingüística. Núm. 42. 2008.

Marta Rovira i Jordi Solà. “Valors Superflus. Anàlisi metodològica de l’Enquesta sobre Valors bàsics, circumstàncies vitals i orientacions polítiques: estudi pilot a la província de Barcelona.” Revista EINES. Núm. 1, 2007.

“La representació simbòlica del passat nacional“. RevistaIDEES. Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Núm. 28/29, 2006.

“El multilingüisme, un valor emergent”Revista NOVES SL, tardor-hivern 2007.

“El català a les empreses. Context, pràctiques i discursos”.Revista Llengua i ús. Núm. 37, Tercer quadrimestre 2006.