Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

La decisió més racional?

petroli2

A les Illes Balears estan de pega. Una altra decisió política posa la societat en tensió per la defensa dels seus valors bàsics. A més de la llengua, ara és l’entorn natural el que es troba amenaçat per una decisió governamental, la que el fet que l’empresa Spectrum Geo Limited ha rebut l’autorització definitiva, ‘d’acord amb el marc legal’ segons el ministre José Manuel Soria, per a dur a terme prospeccions petrolieres a tot l’entorn marítim de les Illes.

Aquesta és una mostra de com els interessos de les grans indústries globals es relacionen amb les decisions polítiques locals. Cal constatar-ho. En el moment en què sectors cada vegada més amplis de la societat estan reclamant una democràcia menys dirigida per les elits econòmiques i menys orientades al consens, ens trobem altra vegada davant d’una mostra flagrant de la feblesa de l’interès comú, representat suposadament per les pròpies estructures governamentals.

Pas a pas, de tràmit administratiu en tràmit administratiu, l’empresa Spectrum Geo Limited ha anat superant els obstacles que es trobava al seu pas per a tirar endavant el projecte de recerca i extracció de petroli a la costa marítima occidental. És aquesta l’opció més racional, més consensuada, més beneficiosa per als interessos del territori i dels seus ciutadans, que ofereix el nostre sistema de governança política? Cedir el propi territori, sotmetre’l al perill d’agressions contra el subsòl marítim i de possibles fuites de petroli, a canvi d’uns beneficis molt indirectes, no sembla una decisió gaire racional a llarg termini. Si bé en molts casos els beneficis socials de les intervencions en el territori poden tenir alguna lògica social que justifica un determinat ús dels recursos naturals, en aquest cas no es veuen per enlloc els beneficis que pot representar per a la societat que algú sotmeti a pressió el fons marítim per a extreure’n aquesta energia tant cobejada, però ja gairebé obsoleta.

Cal preguntar-se per a què ha servit la progressiva aprovació de lleis que suposadament preserven el nostre entorn natural. Cal que ens preguntem si tot aquest seguit de regulacions ambientals que hem anat establint com a societat per tal de posar fre a la depredació del medi tenen algun efecte real sobre les decisions governamentals. En aquest cas concret, ja veiem que tot un seguit de normatives només serveixen per alentir la inversió de negoci, però no per a valorar els seus efectes. Té sentit continuar cedint el nostre poder a una empresa particular perquè inverteixi en el petroli quan caldria plantejar-se seriosament i urgentment altres fonts d’energia?

Malauradament no comptem amb un sistema de governança prou transparent, que pemeti sotmetre decisions com aquestes, que són estratègiques, de forma pública i transparent. I sens dubte, hi ha maneres d’abordar aquesta decisió d’una manera oberta, madura i compartida. El nostre sistema de governança és encara molt precari en aquest sentit, ja que l’única manera que tenen els qui pensen que no s’hauria de permetre les prospeccions petrolieres és la protesta, i en alguns casos la via judicial. No es contemplen, en canvi, ni consultes a experts, ni la mediació, ni la participació de la població local. I encara que la llei ho permet, tampoc ningú no pensa a realitzar un referèndum, que es veu que fan por. I tanmateix caldria que anéssim omplint amb aquesta mena de continguts deliberatius la nostra precària democràcia.

Article publicat a Nació Digital.

Mallorca: símbols i procés de construcció nacional

2013-08-07 20.37.48Des d’una mirada principatina, les festes locals que a l’agost es prodiguen a Mallorca contenen ressons propers i alhora ben diferents, que ens fan parar atenció a cada activitat, a cada ritual festiu, a cada mot evocador d’un parlar molt menys castellanitzat que el nostre. Hem arribat a Alaró just al punt de l’inici formal de la festa patronal de Sant Roc. La banda interpretava el paso doble “Viva España” mentre es feien els preparatius perquè dues nines escollida fessin pujar les banderes fins al capdamunt de l’església amb una politja muntada per a l’ocasió: la bandera espanyola i la bandera de Mallorca.

Venint de Catalunya aquesta coincidència de dos elements simbòlics que per a nosaltres resulten incompatibles esdevé un contrast anguniós, una mena de perversió de l’autenticitat nacional. El perfil estrany de la situació s’incrementa quan sentim com la banda fa sonar amb parsimoniosa oficialitat Sa Balanguera, mentre les banderes s’alcen per la façana de l’església de Sant Bartomeu sense cap gest de commoció entre el públic ni cap veu que acompanyi la música.

Continua la lectura de Mallorca: símbols i procés de construcció nacional