Arxiu d'etiquetes: llengua

La independència catalana per ajudar Catalunya Nord, per Alà Baylac Ferrer

Reprodueixo aquí el text que m’ha enviat el professor de la Universitat de Perpinyà, Alà Baylac Ferrer, sobre el moment polític que viu Catalunya. 

La independència catalana per ajudar Catalunya Nord, per Alà Baylac Ferrer

Quan falten poc menys de dos mesos per a les eleccions, me decideixi a escriure alguns apunts per mirar de participar a un exercici democràtic històric i perquè les seues conseqüències seran decisives per als catalans del nord, malgrat que en matèria d’identitat catalana no tenim ni dret, ni vot, ni al nord, ni al sud. Des de la distància, a fora del marc espanyol, potser se distingeixen més bé línies essencials de tot el procés. Per això vull expressar i difondre el que me sembla capdal per al futur, tant al sud com al nord de l’Albera.

Expressi com a català del nord, l’enorme esperança que suscita la perspectiva que per primer cop en molts segles, una entitat de primer ordre com és un estat, pugui representar i secundar una identitat que ens és comuna. Moltes persones a Catalunya Nord, de manera explícita o més callada, donen suport i sobretot confien en la decisió dels electors sudcatalans per concretar una república catalana. Quantitats de catalans de ciutadania francesa anhelen una Catalunya plenament sobirana. Se senten orgullosos de llur catalanitat i seran immensament agraïts als electors del Principat d’expressar en un vot democràtic i històric llur determinació a tirar endavant un país normal, amb veu i vot entre les nacions del món. Les veus nordcatalanes, sovint inaudibles o massa tímides, volen ser un argument suplementari al plebiscit del 27 de setembre, per aconseguir un estat català.

Una república catalana serà un gran ajut per Catalunya Nord. Un ajut moral, un ajut econòmic, un ajut lingüístic. Des de la independència, la catalanitat avui dia fragilitzada per l’omnipotència francesa podrà expressar-se més clarament. La identitat catalana, al sud és clar però també al nord, gaudirà d’una potència ordinària, de les estructures normals, les d’un estat, per existir i reivindicar la seua cultura per ara ocultada. Encara que sigui per procuració, els catalans del nord es beneficiaran de l’existència d’una ciutadania, una cultura, una llengua, un país, normals. És més comprensible per França l’expressió d’una llengua i d’un poble en un context ordinari, el d’un país, que les reclamacions permanents, ambígües i poc entenedores d’una nació sens estat. I els catalans del nord de la frontera constituiran sempre un altaveu, un repetidor i un aliat de cara a tot Europa per les posicions i les demandes dels catalans del sud.

Una Catalunya independent representarà un incentiu, una empenta per al desenvolupament econòmic de Catalunya Nord, actualment classificada entre els territoris més pobres i subdesenvolupats de França. La sola potència econòmica sudcatalana, alliberada a més a més del llast espanyol, per la proximitat, pel dinamisme, tant el propi com el de país nou i en construcció, per al territori veí més directe, equivaldrà a un ajut, a una incitació com mai n’ha pogut beneficiar. Indirectament, la consideració de París per al petit departament català al fons de l’Hexàgon, mai serà tan important, gràcies a la nova situació del sud.

Quant a la llengua catalana, un estat català la convertirà automàticament, segons la terminologia francesa, en « llengua nacional ». És a dir una llengua com les altres, que no s’haurà de barallar més per justificar-se i pretendre a tots els instruments normals de la realitat cultural internacional. El català a Catalunya Nord, de retruc, adquirirà l’estatus de llengua ordinària, reconeguda i indiscutible. Una catalanofonia que impulsi i promogui la normalització (l’expansió dirien els francesos) de la llengua arreu, a l’igual que la francofonia, passaria a ser una situació comprensible i fins i tot interessant des del punt de vista de la defensa de la diversitat cultural que reclama França arreu del món. El català a Catalunya Nord se’n trobaria altament beneficiat.

O sigui que, per aquestes i per altres raons que mirarem de detallar més endavant, creiem important que els catalans amb capacitat de votar el proper mes de setembre sàpiguen que força catalans del nord confien en ells per donar el seu suport a les candidatures que seran decisives per tirar endavant el procés històric de naixement de Catalunya com a entitat sobirana entre el concert de les nacions en el món del segle 21. Des de Perpinyà, prescindint de les ambigüitats i els embolics del context espanyol, aquestes opcions independentistes són dues : la llista comuna Junts pel sí i la llista de la CUP.

El sistema d’indicadors lingüístics

En la tendència “open data” que estan prenent les administracions, hi ha una novetat interessant a destacar. Es tracta del Sistema d’indicadors lingüístics (SIL) de la Direcció General de Política Lingüística, que permet consultar una selecció de dades sobre els coneixements i usos lingüístics en diversos àmbits de la societat, extrets de les enquestes realitzades i altres sistemes de recollida de dades (cens, ofercat, etc). La font més important és, lògicament, les tres onades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (2003, 2008 i 2013), que amb una mostra de més de 7.000 persones enquestades, constitueix la font més interessant d’anàlisi estadística sobre els coneixements i els usos lingüístics.

Podeu consultar la pàgina aquí.

Joan Vergés, un llibre necessari

Joan Vergés, La nació necessària. Angle Editorial. Premi Trias Fargas, 2013.

Joan Vergés va guanyar el Premi Trias Fargas 2013 amb un llibre que situa la demanda d’independència de Catalunya en el context de la tradició filosòfica de defensa de la democràcia per als subjecte col·lectius. Si Catalunya és una nació, si aquesta nació té una cultura singular (llengua) que de forma manifesta vol preservar, si la gent d’aquesta nació té el desig d’autogovernar-se i de ser lliure, Catalunya té dret a plantejar la proposta de la seva secessió d’Espanya. Sobretot perquè és evident, i està prou demostrat al llarg del temps, que Espanya no reconeix Catalunya com a nació i que tracta els catalans, en tant que ho són, de forma injusta.

Disposar de bons arguments és disposar de bones eines per aconseguir l’objectiu que anhelem. Però si disposem de bons arguments morals, aleshores, a més a més de bones eines, també disposarem de l’esperit i la força per fer-nos-en dignes.

Joan Vergés ens proposa, en aquest treball, un recorregut pel que considera tres elements bàsics que donen raó de la força moral dels catalans per plantejar la secessió: la nació, la llengua i la democràcia. Per damunt de tot, però, Vergés argumenta que els catalans podem plantejar la nostra llibertat com a argument polític perquè som una nació; necessitem una política lingüística pròpia que defensi la nostra llengua perquè és la llengua d’una nació; i podem contribuir al desenvolupament de la democràcia perquè som una comunitat nacional, és a dir, una col·lectivitat cultural i política.

Partim del convenciment que els catalans només podrem defensar la llengua, exercir el dret a l’autodeterminació i engrandir la democràcia si ens considerem i ens fem valer com a nació.

El llibre de Joan Vergés és un bon exemple del que ha de ser un assaig. Per això m’agrada. No és només un conjunt d’arguments exposats, sinó que tot el llibre és en si mateix un exercici d’argumentació ben travat. Des del principi fins al final. Un assaig filosòfic d’excel·lent nivell. Els text s’hi desenvolupa amb una gran capacitat didàctica, ordenadament, seqüencialment, portant el lector cap a les conclusions que l’autor defensa amb un descabdellament pausat de tots els arguments. Aquests es presenten amb solidesa, amb amplitud de mires i amb la naturalitat de qui sap parlar directament al seu lector, sense subterfugis.