poesia tagged posts

Es pot fer poesia cinematogràficament? ‘Paterson’ com exemple

#terradescudella

Si parlo amb persones del meu entorn, en general, ningú no llegeix poesia. De fet, tothom té una relació força traumàtica amb la poesia. Alguna cosa no va bé a l’escola quan tantes persones recorden la seva iniciació a la poesia com un mal tràngol! Al nostre país, la poesia viu en una mena de món propi, que es troba molt lluny del consum cultural del català mitjà. Potser això té a veure amb la mena de consum literari que fa el català mitjà (aquest és un tema llarg), que no pas amb la poesia. Però, per molt bons poetes que tinguem, per molt que la poesia visqui un moment esplèndid aquí i a molts països, no arriba al gran públic.

Resultat d'imatges de paterson poems

Si parlo amb persones del meu entorn, en general, ningú no llegeix poesia...

Continuar llegint

Gaudir la poesia. Com elles

Resultat d'imatges de com elles llibre

Mireia Vidal-Conte (ed.), Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX. Lleonard Muntaner, 2017

Si es pogués substituir una tesi doctoral per una antologia de textos ben escollits, caldria donar el doctorat a la Mireia Vidal-Conte. (Això seria en un país ideal (potser la República del futur?) on la creació de coneixement no s’hagués de mesurar amb els fòrceps de la burocràcia, sinó amb la revisió subjectiva de qui ha llegit prou per atorgar un judici de valor qualificat.) Algú pot pensar que és fàcil fer una tria de textos poètics d’altíssima qualitat que abastin tot el segle XX i que, a més a més, no formin part dels circuits habituals de lectura, fins i tot entre els experts, perquè les autores en són dones. No és gens fàcil...

Continuar llegint

La cultura heroica. Un exemple a propòsit de Labreu

Els editors de LaBreu Edicions celebren 10 anys. D’esquerra a dreta, Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies | Foto: Laura Basagaña.

Direm que la poesia és un art difícil, de conreu incandescent, que sovint remou silent les mans i el cor de qui la practica. De vegades la callada incandescència esdevé esclat. Per exemple, quan un poeta tan bo i desconegut com Eduard Sanahuja guanya els Jocs Florals de Barcelona. O bé quan l’excel·lent Marc Romera s’emporta el Carles Riba. Mentre això no passa, els poemes d’Eduard Sanahuja, de Rotsckovisk, de Vidal-Conte, de Romera, de Vicens, de Garriga i altres són ben tractats com un tresor. Hi ha qui treballa a hores intempestives, com si fos una pregària, per donar sortida a la cultura d’aquest país. L’editorial Labreu ha fe...

Continuar llegint