Arxiu d'etiquetes: sociologia

Ikunde: el nostre passat colonial

Què hi feien els catalans a Guinea Equatorial durant els segles XIX i XX? Quina relació hi havia entre dictadura i colonialisme? Fins a quin punt desconeixem el fenomen de l’esclavitud a les “nostres” colònies?

Totes aquestes preguntes van ser respostes en la visita que férem amb els estudiants d’Introducció a la Sociologia del Grau d’Antropologia de la UAB a l’exposició Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial. El títol no és una metàfora i ho podeu comprovar al Museu de les Cultures del Món, nova sucursal del Museu Etnològic de Barcelona.

Vam tenir el privilegi de fer la visita guiats pel director del museu, l’antropòleg Pep Fornés, que ens va fer una presentació molt il·lustrativa i ben fonamentada sobre el perquè d’una exposició com aquesta a Barcelona, en un museu d’antropologia, que té com a missió fonamental fer pensar el visitant, explicar-li la realitat que desconeix tot desmuntant els tòpics que la nostra visió etnocèntrica acumula.

Ikunde era l’emplaçament que l’Ajuntament de Barcelona tenia per a caçar animals a Guinea i exportar-los als zoològics d’Europa i més enllà. Ikunde és l’origen del Floquet de Neu, icona de la ciutat durant tants anys i simulació naïf i edulcorada de les veritables implicacions del colonialisme per als pobles de Guinea i per al seu entorn natural. Ikunde és també, doncs,  l’extracció massiva de les tortugues Goliat, que es morien durant els viatges amb vaixell, o el comerç de goriles i cocodrils dissecats. Ikunde és el món dels souvenirs exòtics, del cacau i el Colacao (“yo soy aquel negrito…”), de la indústria de la fusta i del tràfic d’esclaus.

El recull d’objectes i de recursos amb què compta l’exposició és realment admirable i la converteix en un exercici inesperat de descoberta d’una part del nostre passat recent que hem oblidat i emmascarat sota la càndida visió que inspirava Floquet de Neu o dels objectes africans que fem servir com obres d’art per a decorar, oblidant el seu significat veritable per a la cultura fang. Però el que més ens va impressionar van ser els cartells de venda d’esclaves que ens va mostrar el director del museu.

Anys després de la descolonització de Guinea, la “democràcia espanyola” no ha comportat per als guineans cap reparació pels anys d’esclavatge i d’espoli. Cap reconeixement. Cap petició de perdó. Guinea viu des de fa anys sota la dictadura d’Obiang, amb molt bones relacions amb el Regne d’Espanya.

 

El titular i l’anàlisi

En aquest confessionari públic que és el medi universal internet us confessaré que sovint, davant d’alguns titulars de premsa, els sociòlegs cometem pecat de supèrbia. Davant la banalitat i el poc contingut d’alguns d’aquests titulars, sentim que el nostre esperit crític i la nostra capacitat d’anàlisi hagués resolt molt millor el fet noticiable.

Però pensat fredament, el periodisme és tant rigorós com qualsevol altre dels oficis que s’ocupen d’indagar sobre el que succeeix al nostra voltant. Continua la lectura de El titular i l’anàlisi