Les dones que viuen al carrer són les que estan pitjor

Fa temps que ho sabem, això. Les dones arriben en una proporció molt més baixa (10%) a viure al carrer, perquè abans han passat per tots els estadis anteriors d’ajuda social i de suport familiar. Per això les dones que es troben en situació de carrer acostumen a estar molt pitjor, en proporció, que els homes. En les dones s’accentua la sensació de fracàs vital, de forat negre d’on costa molt sortit. És estrany que una dona es quedi sense xarxa, però quan això passa, el resultat és terrible. Des del 2015 disposem d’una diagnosi molt ben feta per Albert Sales, per encàrrec de la XAPSLL, sobre el sensellarisme femení a Barcelona.

Arrel d’aquest estudi la XAPSLL va decidir impulsar un grup de treball sobre la situació de les dones al carrer, que ha derivat amb bon criteri en una jornada per parlar de com els serveis d’atenció tracten les dones i per tant fins a quin punt tenen en compte la perspectiva de gènere. La jornada “Perspectives de gènere en l’atenció a persones sense llar” ha reunit un centenar de persones que treballen en l’atenció a persones sense llar i ha servit per posar damunt la taula les condicions amb què les dones accedeixen a aquests serveis i com són ateses.

Tal com ha explicat la professora de la UB, Virgínia Matulic, en la conferència inicial, les dones al carrer són menys però estan en una situació de risc més gran. Una situació que han confirmat a la primera taula rodona, amb la participació de cinc dones valentes que han compartit la seva experiència de sensellarisme. Elles han donat testimoni de la importància que té l’atenció i l’acollida per tal de sortir de la situació de carrer, així com les dificultats amb què es troben. No han demanat serveis específics, però sí una atenció específica per a les dones. Certament, el fet de compartir sostre amb un grup nombrós d’homes, en un alberg o centre d’acollida, pot comportar una situació força incòmode per a les dones, que perden intimitat i se senten sovint assetjades. Com han confirmat els professionals de l’atenció a persones sense llar, la pressió sexual que reben les dones al carrer és molt gran. Fins al punt que gairebé mai van soles, i acaben acceptant la companyia forçada (majoritàriament) d’un company o d’un grup.

La jornada s’ha acabat amb un treball en grups per tal d’oferir propostes de millora que ajudin a introduir la perspectiva de gènere en els serveis d’atenció a persones sense llar. Es pot dir que s’ha iniciat una nova etapa en què les qüestions de gènere s’incorporen definitivament al debat sobre com s’estan atenent les persones que han acabat vivint al carrer. Les causes estructurals, l’economia especulativa del sòl i l’habitatge que ens ha portat a un creixement exponencial de l’expulsió residencial, i a deixar milers de persones literalment sense vida pròpia, potser no es poden abordar fàcilment. La immediatesa ens porta, almenys, a atendre de la millora manera possible les persones que són víctimes d’aquest procés de despossessió i robatori organitzat des dels bancs. Potser no arribarem a atarcar les causes, però no ens podríem anomenar civilitzats si no intentéssim fer el millor per a les persones vulnerables.