El capital social és la senyora Conxita

La sociologia utilitza conceptes que intenten explicar la realitat social a partir d’unes regles observables de forma sistemàtica. Un d’aquests conceptes és el de “capital social”. I com tants d’altres conceptes sociològics (“cohesió social”, “estructura social”, “gènere”, “apoderament”…) ha esdevingut un lloc comú en el llenguatge públic. I això pot conduir a certes confusions a l’hora d’utilitzar aquests conceptes. I encara més, pot induir a la idea que mitjançant certs processos es pot arribar a aconseguir, per exemple, incrementar el capital social. No hi ha res més difícil!

Els conceptes sociològics s’adopten com a convencions per a definir un determinat comportament social, o una determinada pauta observada històricament o en diferents societats. Però sovint els utilitzem com a sinònim d’allò que caldria. Així, considerem que una societat amb molt de capital social és una societat que funciona bé. I llavors reclamem polítiques públiques que aconsegueixin incrementar el capital social de les persones.

Però el capital social d’un col·lectiu o una societat pot ser tant la quantitat d’associacions de què disposa, com la quantitat de festes que s’hi organitzen (del tipus que sigui). O pot ser la senyora Conxita del meu carrer, que als seus 88 anys és el veritable node d’informació i suport de la resta dels veïns. No tots els veïns ho fan, però aquells que han inclòs la senyora Conxita a la seva xarxa de contactes, gaudeixen del privilegi de la seva gran capacitat per fer favors: guardar unes claus de casa per si mai te les deixes, recollir un paquet de missatge si no et troben a casa, informar-te de novetats del carrer que t’han passat per alt, fer de missatgera entre veïns que no es troben per culpa dels horaris. Segurament, ha esdevingut un suport imprescindible. El dia que falti els veïns s’hauran d’espavilar d’alguna altra manera. Potser reclamaran el suport de l’administració? No caldria sinó!

El capital social, doncs, és la senyora Conxita. I també tots els altres recursos socials (internet inclòs) de què es doten les persones per organitzar-se col·lectivament i compartir coneixements i recursos. Des del Círculo Equestre a la mirada atenta i permanent cap al carrer d’una senyora a qui l’edat ja no li ofereix cap més al·licient.