Catalunya és un cas particular d’una ‘pàtria sense estat’ enmig de l’occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d’un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l’estructuració de l’Estat modern, al segle XVII, i l’ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l’Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.
Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L’objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s’ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d’uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.
Entre d’altres, han col·laborat en aquest volum Jordi Casassas (coordinador), Marta Rovira, Montserrat Guibernau, Albert Balcells, Albert Ghanie, Jordi Roca, Vicente Maestre, Jaume Carbonell, Joan Palomas, Paquita Gómez, Manuel Pérez, Teresa Abelló i Giovanni C. Cattini.