M’arriba l’anunci del nou volum de la revista “Identities”, editada per Taylor & Francis, amb un article sobre la identitat gaèlica a Escòcia: “What makes a Gael? Identity, language and ancestry in the Scottish Gàidhealtachd”, de Frank Bechhofer & David McCrone.
La tesi de l’article és que aquesta petita comunitat de parlants del gaèl·lic (només en són 58.000) la identitat territorial té un rol fonamental en la promoció de l’acció social. Per tant, en la creació d’allò que en diem acadèmicament “agència”, és a dir, capacitat per actuar i incidir en la societat. La identitat és, doncs, una forma d’apoderament. La identitat estructura l’experiència compartida de la gent i modela espais per a l’acció col·lectiva.
«identity provides a set of meanings and understandings through which people experience social structure and feel empowered to act»
I tanmateix hi ha corrents d’investigació que neguen capacitat explicativa a les identitats. Fins i tot hi ha investigadors/es que neguen que les identitats existeixin. No fa tants anys m’hi vaig trobar, parlant amb una professora de la Universitat de Perpinyà. Es pot fer sociologia o ciència política negant que els moviments socials vehiculen identitats? I encara diria més, com els Dupont, es pot tractar les identitats només com un fenomen patològic com fan alguns (en el cas de les identitats no legitimades per un Estat)?