El dia 12 de juny va traspassar, en un final inesperat de la seva malaltia, el President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, en Francesc Vallverdú. Home polifacètic, que va marcar fites importants per a la llengua i la cultura catalana en el camp de la sociolingüística, dels mitjans de comunicació, del món editorial, de la poesia… M’hagués agradat compartir amb ell durant més temps les responsabilitats que teníem al Comitè Executiu de la Fundació, on ja havíem començat una línia de treball de renovació i de nous projectes. Sé que ens haguéssim agafat cada vegada més afecte, per la confiança que em va demostrar i pel seu tarannà personal. En Vallverdú tenia el tarannà d’aquelles persones que es fan estimar: desprès, jovial i confiat.
Ara calia omplir el buit que va deixar en el càrrec. I el Patronat de la Fundació ha decidit nomenar-me Presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. He acceptat el càrrec amb la motivació d’intentar fer aquest canvi que necessita la Fundació per posar-se a l’alçada de les circumstàncies que viu al país. I amb la tranquil·litat de saber que comptem amb un equip de persones disposades a fer aquest pas cap endavant, i amb un Comitè Executiu i un Patronat que seran reforçats amb persones de referència del món cultural, científic i associatiu del país, que ens aportaran orientacions valuoses.
La Fundació Congrés de Cultura Catalana va néixer fa gairebé 40 anys, en finalitzar el Congrés l’any 1977, gràcies a l’aportació d’uns socis fundadors que van voler dipositar el magnífic esperit del Congrés en alguna institució que en conservés el llegat. L’experiència del Congrés, que va iniciar-se el 1975 i va durar fins el 1977, va ser realment extraordinària, per la gran quantitat de persones que va mobilitzar al voltant dels debats arreu dels Països Catalans. Aleshores, encara amb Franco al llit, la societat civil va decidir emprendre camí per traçar les línies marc d’un país que s’havia de fer. Tot estava per fer: els mitjans de comunicació, la formació musical, la medicina, la recerca, la política lingüística…
Ara ens trobem en un moment d’inflexió per al país. Una majoria social dels catalans demanen un canvi en la fórmula política del nostre autogovern. Volem poder decidir sobre si continuar o no en el model espanyol d’autonomies (si és que encara és viable). I una majoria social opta segons les enquestes per la independència. Però els canvis no s’acaben aquí. Tots els Països Catalans estan immersos avui en un procés de canvi de model econòmic, social i cultural que afecta la nostra forma de vida, la nostra manera d’entendre els drets i les llibertats, i també la nostra manera de viure la llengua i la cultura catalanes.
La Fundació Congrés de Cultura Catalana s’ha de posar d’alguna manera al servei de la llengua, la cultura i el país per afrontar aquests nous reptes. Recolzant-se en el llegat i l’esperit del Congrés dels setanta, cal que sigui capaç de fer un pas endavant per contribuir a aquelles transformacions culturals i socials que els Països Catalans necessiten. Potser la contribució de la Fundació serà petita, però cal que sigui de qualitat.
Amb aquesta voluntat, volem emprendre un treball de fons en tres línies: posar en valor al patrimoni immaterial que és el Congrés de Cultura Catalana (com ja hem començat a fer amb el llibre de Lluís Duran sobre el Congrés i la Transició), donar relleu als premis que convoca la Fundació (Premi Internacional Ramon Llull, Premi Ferran Soldevila i Premi Casals Colldecarrera), i aportar un espai més de reflexió i de projectes al país d’una manera renovada, col·laborant amb més entitats i donant-hi més projecció. Esperem que molta gent en vulgui ser còmplice.