“Als llibres d’economia no se’n parla prou, de pastissos i púdings. (…) I l’obrer habita en una terra de frontera, on sempre té a la vista les regions desolades on la vida és més difícil de sostenir que digna de ser sostinguda. Cada detall de la nostra existència, en la qual val la pena travessar un oceà a la recerca de pastís i púding, guanya vida i encís per la presència d’un desig genuí; però a mi tant me fa si Cras acumula centenars o milers de milers al banc. Hi ha més aventura en la vida d’un treballador que participa com a soldat a peu en la batalla de la vida, que en la d’un milionari que viu aïllat al seu despatx, com Von Moltke, i només dirigeix les maniobres mitjançant el telègraf. A mi, deixeu-me escoltar la història del qui està al cor dels negocis, aquell per qui un canvi en els mercats vol dir la panxa buida, i un altre un àpat abundant i saborós. No és el vessant filosòfic de l’economia, sinó l’humà. Apassiona com una narració i la vida de tots els qui es troben en aquesta situació comparteix en una petitat part l’encant de Robinson Crusoe, perquè cada pas és crucial i presenta la vida humana despullada, a la ratlla del que és més bàsic i essencial.”
Robert Louis Stevenson, L’emigrant amateur. L’Avenç, 2013.