Joan Vergés, La nació necessària. Angle Editorial. Premi Trias Fargas, 2013.
Joan Vergés va guanyar el Premi Trias Fargas 2013 amb un llibre que situa la demanda d’independència de Catalunya en el context de la tradició filosòfica de defensa de la democràcia per als subjecte col·lectius. Si Catalunya és una nació, si aquesta nació té una cultura singular (llengua) que de forma manifesta vol preservar, si la gent d’aquesta nació té el desig d’autogovernar-se i de ser lliure, Catalunya té dret a plantejar la proposta de la seva secessió d’Espanya. Sobretot perquè és evident, i està prou demostrat al llarg del temps, que Espanya no reconeix Catalunya com a nació i que tracta els catalans, en tant que ho són, de forma injusta.
Disposar de bons arguments és disposar de bones eines per aconseguir l’objectiu que anhelem. Però si disposem de bons arguments morals, aleshores, a més a més de bones eines, també disposarem de l’esperit i la força per fer-nos-en dignes.
Joan Vergés ens proposa, en aquest treball, un recorregut pel que considera tres elements bàsics que donen raó de la força moral dels catalans per plantejar la secessió: la nació, la llengua i la democràcia. Per damunt de tot, però, Vergés argumenta que els catalans podem plantejar la nostra llibertat com a argument polític perquè som una nació; necessitem una política lingüística pròpia que defensi la nostra llengua perquè és la llengua d’una nació; i podem contribuir al desenvolupament de la democràcia perquè som una comunitat nacional, és a dir, una col·lectivitat cultural i política.
Partim del convenciment que els catalans només podrem defensar la llengua, exercir el dret a l’autodeterminació i engrandir la democràcia si ens considerem i ens fem valer com a nació.
El llibre de Joan Vergés és un bon exemple del que ha de ser un assaig. Per això m’agrada. No és només un conjunt d’arguments exposats, sinó que tot el llibre és en si mateix un exercici d’argumentació ben travat. Des del principi fins al final. Un assaig filosòfic d’excel·lent nivell. Els text s’hi desenvolupa amb una gran capacitat didàctica, ordenadament, seqüencialment, portant el lector cap a les conclusions que l’autor defensa amb un descabdellament pausat de tots els arguments. Aquests es presenten amb solidesa, amb amplitud de mires i amb la naturalitat de qui sap parlar directament al seu lector, sense subterfugis.