Migracions i memòria, des de fa deu mil anys i el 2014
En el seu llibre La conquista social de la tierra (Debate, 2012), Edward O. Wilson, conegut com el pare de la sociobiologia, explica que la intel·ligència social es desenvolupa en l’espècie humana a través de la vida fixada en un lloc per una comunitat. La concentració dels grups d’humans en llocs concrets i protegits fou el pas definitiu per a la formació de l’Homo sapiens. Simplificadament, Wilson explica que viure en un lloc fix va dur els homes primitius a la divisió del treball i a la necessitat de compartir i d’organitzar-se. Segons Wilson, aquesta organització complexa de la vida en comú fa créixer les possibilitats del grup, igual que passa en el cas d’altres espècies avançades socialment, com les formigues o els tèrmits.
Para plantearlo de la manera más simple posible: sale a cuenta ser socialmente inteligente. Sin duda, un grupo de prehumanos astutos podía derrotar y desplazar a un grupo de prehumanos estúpidos e ignorantes, lo que era tan cierto entonces como lo es en la actualidad para ejércitos, empresas y equipos de fútbol.