S’està acabant l’any 2015, any dedicat a les biblioteques. Ho vam poder celebrar en un concert memorable al gran teatre del Liceu el 2 de novembre passat: Raimon, Guinovart, Humet i Mas (Roger Mas). Amb una presentació estel·lar de Màrius Serra, tot un demiürg de les paraules. L’ocasió s’ho valia.
Les biblioteques són espais de llibertat com va dir el poeta Joan Margarit. Per mi, una llibertat associada a la creació d’un món fet de paraules, que té la virtut de ser posseït per un individu, únic i aïllat en el seu procés de lectura -una lectura absorta que cada vegada és més difícil d’obtenir en aquesta època d’interferències connectades-, i alhora un tresor que pot ser compartit per milers de persones. Les biblioteques són un patrimoni en si mateixes, una mena de repositori de la llengua, un santuari de la memòria cultural col·lectiva.
Les biblioteques també són un lloc de memòria. L’acumulació de llibres és un procés que es produeix al llarg de molts anys, de moltes decisions de compres, de moltes donacions. Per això és tan important que les biblioteques renovin el seu fons com que puguin actuar com a dipositàries i curadores del llegat bibliòfil que el país produeix. Però no és gens clar que aquest llegat que el país va produint a còpia d’esforços individuals d’escriptors, acadèmics, intel·lectuals… arribi a ser integrat fàcilment en la xarxa de biblioteques públiques.
L’aparició de part del llegat (també dels llibres de la seva biblioteca) de Ràfols Casamada als Encants de Barcelona aquest estiu va posar en evidència un fenomen més estès. En la mort del poeta Francesc Garriga la família també s’ha desfet de la seva biblioteca, rescatada en part pels amics, convertits en els autèntics i merescuts hereus del seu llegat cultural. Més d’un amic o persones conegudes del món de la literatura m’han mostrat la seva inquietud per no saber a qui deixar immenses biblioteques, que tenen sempre algun tipus d’especialitat o d’interès. Què se’n farà? Seran els Encants el lloc on aniran a parar tots aquests llibres? Potser sempre ha estat així i fins ara no ens n’havíem adonat. Biblioteques perdudes a punt de convertir-se en material de segona mà.