Warning: date() expects parameter 2 to be int, string given in /furanet/sites/martarovira.cat/web/htdocs/wp-content/themes/digital-nomad/functions.php on line 228

Warning: date() expects parameter 2 to be int, string given in /furanet/sites/martarovira.cat/web/htdocs/wp-content/themes/digital-nomad/functions.php on line 228
, updated:

Fer cua per demanar un somni

En una presentació del número 6 de la Revista Mirmanda, República sense République el 2011, Francesc Canosa va fer una definició molt interessant del republicanisme català, assenyalant que és més proper a la matriu americana que no pas a la francesa, perquè es basa en una forta adhesió a la llibertat individual. El republicanisme català concep l’acció col·lectiva com la suma de les decisions de cadascun dels individus que l’emprenen. La república, doncs, no és quelcom que actua des de l’Estat, de forma dirigista, sinó que actua des de la societat mateixa.

Em sembla una visió molt apropiada per explicar la manera com s’ha organitzat la consulta del 9 de novembre. Una organització basada en el voluntariat de milers de persones, cadascuna de les quals ha decidit individualment i lliurement participar-hi. En aquest escenari, mentre les notícies dels mitjans de comunicació se centren en la possibilitat que el govern de la Generalitat incorri en alguna mena d’il·legalitat, deixen de banda la imatge que probablement serà més rellevant del dia 9 de novembre: les cues per votar.

A aquestes alçades de la pel·lícula aquest és el punt clau de la batalla simbòlica. No pas la naturalesa legal de la consulta, sinó el seu valor simbòlic. Contra el qual, la imatge dels tancs de l’exèrcit espanyol passejant pels volts de Barcelona no pot fer res. Ara mateix, és molt difícil que el govern espanyol trobi la manera d’aturar un gest col·lectiu que porta implícit la desobediència, sigui formal o no, perquè recull un acte de llibertat de milers de persones contra la imposició de la realitat que voldria l’Estat.

La suma de milers o milions de gestos individuals, de gestos de paciència de persones anònimes que han decidit lliurement que faran cua. No hi haurà cap acte subversiu, ni cap gest revolucionari, ni cap acció violenta. Només cues de gent per demanar un somni: el dret a sol·licitar una sobirania que cap llei no preveu. I alhora tot plegat constituirà un gran acte subversiu, a partir del qual les coses es poden precipitar d’una manera irreversible. Com més cues, més gran serà la força d’aquest canvi, i més lliures els ciutadans per liderar-lo.

↑ Up