Warning: date() expects parameter 2 to be int, string given in /furanet/sites/martarovira.cat/web/htdocs/wp-content/themes/digital-nomad/functions.php on line 228

Warning: date() expects parameter 2 to be int, string given in /furanet/sites/martarovira.cat/web/htdocs/wp-content/themes/digital-nomad/functions.php on line 228
, updated:

El franquisme vigent

Dibuix de Federico García Lorca per a Juan Ramírez de Lucas.

Avui fa 79 anys de l’assassinat Federico García Lorca, el 1936. La commemoració de la mort de Lorca es pot trobar a les pàgines de la premsa, en forma d’homenatge al gran escriptor, i com acostuma a ser en els nostres dies, a les xarxes socials. Twitter s’ha convertir en un espai commemoratiu de primer ordre, on les efemèrides que tenen més popularitat es converteixen en TT (trending topic).

La Diputació de Granada, l’Asociación Granadina para la recuperación de la memoria histórica i  alguns ajuntaments de la província han organitzat actes en homenatge a l’escriptor. La resposta del Partit Popular a aquests actes és antològica: «El PP de Granada cree que homenajear a Lorca “siembra odio” y recupera “viejas ideas”», era el titular del diari El Plural (deu ser un nom de camuflatge). La lluita per la memòria és ben vigent a Espanya. Des de la Transició no hi ha hagut encara una política de memòria que es pugui equiparar a allò que s’estableix en els documents internacionals sobre drets humans i reparació dels crims col·lectius. Espanya continua essent una excepció en aquest terreny. Cal denunciar-ho.

També cal no deixar-se endur per la falsa idea propagada d’un oblit necessari, com fa pensar el titular d’El Plural i les reiterades demandes del Partit Popular de no remenar el passat. No cal desbrossar gaire les notícies de premsa per descobrir ara i adés rememoracions i justificacions del franquisme, realitzades des d’instàncies fins i tot oficials, per part de militars, representants polítics, càrrecs oficials… Hi ha, doncs, un exercici de memòria que dur a terme un homenatge continuat al franquisme, que el normalitza i l’actualitza com a referent històric sense cap pudor, promovent un record que va des de l’edulcoració de la dictadura a l’exaltació de l’assassinat, com passava fa alguns dies a twitter en ocasió de l’aniversari de l’afusellament del President Companys. Però aquest discurs es reivindica i es legitima, sobretot, en la mesura que no hi hagi una política alternativa de memòria; en la mesura que no es recuperin les “velles idees”, és a dir, allò que el franquisme va esborrar. Un franquisme que, això sí, costa molt de desmantellar, tal com explica Lluc Salellas (@llucsalellas) al seu llibre El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar, 2015). O com demostren les investigacions que fa Martí Marín des del CEFID-UAB sobre la persistència de càrrecs del franquisme en les estructures de les institucions actuals.

↑ Up