El 17 d’agost s’inaugurava la XLVIII Universitat Catalana d’Estiu. A la tarda celebràvem una taula rodona en motiu dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana, amb el títol de “Repensar els Països Catalans”. Els ponents vam ser Marta Rovira (presidenta de la Fundació CCC), Joan Becat (Institut d’Estudis Catalans), Víctor Labrado (escriptor), Sebastià Serra (Universitat de les Illes Balears) i Jordi Casassas (president de l’UCE).
El Congrés de Cultura Catalana fou un dels esdeveniments més reexits pel que fa a la història dels Països Catalans. Durant dos anys es ferem 17.000 viatges que posaren en contacte persones compromeses del Principat, de les Illes Balears, del País Valencià, del Rosselló, de la Franja de Ponent i de l’Alguer.
Avui, però, els Països Catalans són una realitat complicada, un projecte no-reeixit, com afirmava Víctor Labrado. Ell i Sebastià Serra van coincidir a assenyalar les dificultats que implica el fet que no hi hagi un espai comunicatiu comú. Des de fa uns anys aquest tema ha anat enrere, i estem molt pitjor que als anys noranta.
Malgrat tot, respecte a la cultura cal tenir una visió positiva, perquè tant al País Valencià com a les Balears, com a Catalunya del Nord, la producció en català de música i de literatura va a més i millor.
La meva proposta és que cal trobar fórmules de col·laboració. Si en l’àmbit polític ja sabem que és força complicat malgrat el canvi de governs, caldria que s’hi posés la societat civil, com s’havia fet als anys setanta. Cal una nova embranzida per tal que les entitats es coordinin en l’àmbit dels Països Catalans.
Finalment, Jordi Casassas va anunciar la promoció d’un manifest conjunt a partir de les reflexions dels acadèmics que participen a la UCE, i en col·laboració amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
En podeu veure el vídeo aquí.